Conducta que es caracteritza per la restricció voluntària d’aliments, per seguir unes dietes exagerades per a aconseguir una reducció de pes, i en definitiva, per una obsessió patològica per la figura.
Les pacients suprimeixen la seva gana i es neguen a menjar normalment a causa del seu exagerat desig d’estar primes, fins i tot podent arribar a un pes tan baix que pot comprometre la seva salut i la seva vida. Tot i que és una malaltia que prevalentment es donava en el sexe femení, cada cop són més els nois que la pateixen.
Com es manifesta:
Les persones que la pateixen atorguen una enorme importància a la imatge corporal i a l’estar prim, arribant a fer-se grans sacrificis per aconseguir-ho.
Es neguen a mantenir un pes dins dels límits normals per la seva talla i edat, el que fa que incorrin en alteracions de la ingesta d’aliments, tals com dejunis, pràctica de dietes restrictives i hipocalòriques…, o seguir conductes compensatòries i/o estratègies dirigides al control de pes (vòmits autoinduïts, abús de laxants i/o diürètics, exercici físic excessiu..).
La preocupació obsessiva per la seva imatge corporal és tan gran, que condueix a canvis en la percepció i valoració del propi cos ( veient-se grasses encara que estiguin primes o fins i tot demacrades) i a canvis emocionals i afectius.
A més a més en molts casos, aquesta distorsió va acompanyada de negació de la malaltia doncs mostren una fèrria distorsió a les seves necessitats amb una cerca patològica per estar primes, el que les porta a desatendre la gana, les advertències i les amenaces.
Com ho tractarem:
- Ajudant a restablir el pes d’acord amb l’edat i talla, a través de promocionar actituds i patrons alimentaris saludables. També mirarem de pal·liar, amb teràpies alternatives, les complicacions orgàniques que la pacient pugui patir a causa de la malaltia (restrenyiment, pèrdua de cabell, pell deshidratada, anèmia…)
- Proporcionant ajuda als pacients perquè entenguin i cooperin en la seva rehabilitació física i psicològica; comprenguin i canviïn les conductes, actituds i sentiments inadequats relacionats amb el seu trastorn alimentari.
- Treballarem la millora de l’autoestima, i la major acceptació de la seva imatge corporal.
- També millorarem el seu funcionament interpersonal i social; així com dotarem al pacient de noves estratègies d’afrontament a l’estrès així com aprenentatge d’habilitats per la resolució de problemes.
- Aprendrem estratègies de regulació emocional, d’afrontament en el manteniment d’assoliments i prevenció de recaigudes.
Ara bé, en tot moment seran objectius realistes acordats entre tots dos, i treballarem la motivació pel canvi.
Psicòloga Imma Vidal 