M’agradaria que coneguéssiu una mica més la teràpia amb la que treballo, per això ens en faig cinc cèntims.
La teràpia cognitivo-conductual és una teràpia que pretén alliberar al pacient dels seus símptomes ( a través d’un tractament simptomàtic) i preparar-lo per reconèixer, reduir i/o solucionar més adequadament els factors mantenidors, desencadenants i conseqüents dels seus problemes. Entranya modificacions de l’entorn i de la interacció social, i mitjançant tècniques especials es substitueixen les conductes problema per altres conductes més adaptades.
Amb aquest tipus de teràpia, a més es pretén canviar els pensaments o formes de pensar irracionals i substituir-los per pensaments o cognicions més adequades, ja que és un fet que els nostres pensament influeixen tant en les nostres emocions com en la nostra conducta.
Per tant, és una teràpia en la que el tractament s’adreça, per regla general, als problemes actuals dels pacients, i no tant en traumes i/o conflictes interns viscuts pel pacient en el passat. Les intervencions es centren, tant com sigui possible, en els trastorns específics i procuren la individualització atenent a les característiques particulars de cada pacient.
De tota manera, més enllà de l’atenció als problemes particulars, les intervencions tracten de promoure l’increment en els recursos generals dels subjectes per tal de dotar-los d’eines per a l’afrontament de situacions conflictives.
Amb les intervencions es busca modificar aquelles condicions que són necessàries canviar per aconseguir una resolució duradora de la problemàtica del pacient. Per tant si es constata que les dificultats que pateix el pacient poden estar relacionades amb la presència de condicions personals relativament estables (esquemes mentals, creences, pensaments automàtics…), la intervenció s’hi adreçarà.
En aquesta teràpia el pacient ha de ser part activa, amb la seva màxima implicació de manera que posi en marxa noves formes de comportar-se, d’exposar-se a noves experiències i al desenvolupament d’estratègies general de maneig i resolució de les dificultats.
En aquesta línia les noves conductes s’hauran de solidificar a la pràctica entre sessions i en realitzar-les a la vida quotidiana a través dels exercicis que us aniré posant sessió rere sessió.
El pacient disposarà de noves habilitats, així davant possibles problemes en el futur, tindrà les capacitats bàsiques per analitzar correctament la situació i de forma autònoma podrà posar en pràctica les estratègies més adequades per manejar-la.
Psicòloga Imma Vidal 