“No sé què em passa. No puc amb la meva ànima. No tinc forces per arribar a final del dia. Tan sols em ve de gust estar estirat. No tinc ganes de sortir, ni de veure ningú… Res que no tinc ganes de res”
La depressió és un trastorn afectiu que provoca un estat d’ànim de tristesa i abatiment, que causa malestar mental i físic a les persones que la pateixen. És, de fet, una malaltia que afecta l’individu, els seus hàbits i la seva convivència familiar, laboral i social.
Els seus límits són difusos ja que mostra una gran heterogeneïtat en relació a les causes que la desencadenen, a la seva evolució, o a la intensitat en que es presenta: des d’una forma de reacció de relativa normalitat del ser humà front un esdeveniment de la vida (menopausa, part, dol…), fins a quadres molt greus que incapaciten al pacient per a dur a terme una vida normal respecte al seu treball, a la seva família o a les seves relacions socials.
A mig camí trobaríem símptomes que poden aparèixer en forma d’episodi (un episodi que pot durar diversos mesos) i que, a vegades, es pot presentar més d’un cop a la vida. En altres ocasions, els símptomes poden no ser tan greus, tot i que poden ser persistents o, fins i tot, poden estar presents durant anys si no es tracten convenientment.
En els últims anys s’ha assistit a un important increment de la prevalença de la depressió a nivell mundial i, de forma paral·lela, a una disminució de la seva edat d’inici, de manera que s’ha convertit, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en un important problema de salut pública que afecta a uns 120 milions de persones, de les que menys del 25% tenen accés a tractaments efectius. A més a més, una de cada cinc persones arribarà a desenvolupar un trastorn depressiu al llarg de la seva vida, proporció que augmentarà si concorren altres factors, com malalties mèdiques o situacions d’estrès.
El seu tractament consisteix en fàrmacs o psicoteràpia, o bé en una combinació de tots dos, sempre en funció de la gravetat de la depressió i del tipus. Normalment les recurrències de la malaltia suposen un pitjor funcionament general, per tant, la finalitat dels tractaments, sobre tot les intervencions psicològiques, s’haurien de dissenyar de manera que redueixin el risc de patir recaigudes
Per això, un cop finalitzat el tractament serà necessari entrenar al pacient perquè segueixi determinats consells i formes de vida per a continuar amb aquesta millora, com ara realitzar exercici físic, seguir una dieta equilibrada, tenir cura de la salut, parlar amb el terapeuta de forma periòdica, tenir pensaments positius, expressar les emocions, etc.
Per altra banda, també és molt important realitzar tasques de prevenció del trastorn depressiu per tal que la persona que presenta els primers símptomes busqui ajuda de seguida i així eviti un agreujament de la malaltia.
Psicòloga Imma Vidal 