Tal i com afirmava Hacking (1999) les idees no sorgeixen en el buit sinó en un escenari social concret, doncs tota societat es regeix per uns paràmetres, bé en forma de lleis o normes, bé en forma d´imaginaris socials compartits que ens ajuden a interpretar el món i a establir-hi uns marcs de referència mitjançant els quals pensar i actuar.
Per això institucions, coneixement i actuacions que es donen en el si de cada societat s´han anat construint de mica en mica, com conseqüència d´unes relacions de poder, i han fet que es posin en joc unes pràctiques i discursos normatius i no unes altres, que a més són acceptats com a veritat inqüestionable en aquell moment determinat. Tot i que, evidentment cal dir que, aquest és un procés dinàmic i canviant, doncs sempre queda la possibilitat que s´alcin veus crítiques amb el marc legal regulador imperant com ara col·lectius, grups de pressió o moviments socials de persones afectades que també contribuiran a tot aquest entramat social.
Ara bé, tot allò que es surti del que és normatiu, en funció de l´àmplia xarxa de valors, coneixements, normes, regles de convivència, rols… que predominen en un moment sociohistòric concret, serà vist com una mancança i com un no compliment de les necessitats de les persones, o si més no se´n tindrà una percepció que això és així, i donarà lloc a una situació problemàtica, doncs no tan sols s´estarà trencant l´harmonia amb els valors hegemònics sinó que s´estarà provocant conflictes de valors i interessos sobre els que caldrà intervenir.
Si no, pensem en per exemple els nostres polítics que fa dos anys que són a la presó, Evidentment, que està havent-hi una vulneració dels seus drets fonamentals com a persona, però en canvi, això, no és percebut així per l’estat espanyol, que pensen que s’ha actuat contra les lleis i es un càstig merescut.
Per tant, cada col·lectiu, context o territori vindrà afectat per problemes socials diferents sobre els quals s´hi voldrà influir i/o intervenir per provocar el canvi social , però això es portarà a terme mitjançant pràctiques que cauen dins dels anomenats règims de veritat, que no són altra cosa que una forma d´exercir poder i control social, per tal que aquella situació que es desvia de les conductes considerades adequades pugui ser intervinguda en nom del bé comú (governabilitat)
Malgrat sigui l´estat qui determina les polítiques públiques a realitzar, es dóna una descentralització, de manera que mitjançant veus expertes i persones especialistes, autoritzades i legitimades per la pròpia organització social tal qual agents, professionals institucions, grups de pressió,.. seran les qui s´encarregaran de detectar quan una situació impacta negativament en les persones causant malestar social, bé detectant una manca de benestar individual o col.lectiu, bé detectant situacions d´ exclusió social, o de manca de qualitat de vida…
En últim terme, del que es tractarà és de reconduir la situació problemàtica als estandards predominants a través de les perspectives teòriques, metodològiques i tècniques dotades del saber i la veritat, en el que podríem dir té lloc un exercici de poder (autoritat).
Així, per exemple, es buscarà fer una intervencio sobre Catalunya, potser a través d´una política imperialista oferint-los-hi la possibilitat d´aconseguir una bona reforma de la financiació econòmica, però en cap cas incidiran o indagaran sobre les causes del perquè aquest moviment independentista es dóna, com podrien ser el descontentament amb el poder, la política…o el propi ofegament econòmic del que estem subjectes, ja que aquests serien aspectes massa compromesos.
Psicòloga Imma Vidal 