A diferència de les teràpies clàssiques, interessades en canviar o reduir els pensaments, creences, sensacions o records molestos de la persona ( i que la majoria de vegades l’únic que fan és intensificar-los); les teràpies de tercera generació el que pretenen és alterar-ne la funcionalitat. És a dir, que no pretenen reduir o evitar-ne els símptomes, sinó aconseguir que la persona actuï amb la responsabilitat de l’elecció personal i l’acceptació dels esdeveniments privats que comporti dit procedir.
Així és que no s’intenta canviar el contingut dels processos cognitius sinó tan sols la seva funció, doncs aquests no són vistos com la causa dels problemes emocionals o de la conducta que la persona presenta. Per tant, estan més interessades en la comprensió de la psicopatologia i del seu tractament, que no d’aplicar protocols estandarditzats d’actuació que l´únic que pretenen és d’una forma directa modificar el comportament del pacient. Per això a diferència d’aquelles, com parteixen de la base que un anàlisi descontextualitzat i aïllat de les conductes no permet descobrir-ne la seva funcionalitat, emfatitzen l’ús d’estratègies de canvi basades en l’experiència i en el context, de manera, el que fan és analitzar el comportament en el si del context en què apareix.
Aquestes noves teràpies s’aproparien a la fenomenologia, en tan en quant no busquen una forma de control del comportament, sinó que deixen que les coses tinguin lloc per tal de reafirmar la consciència que té el jo de les seves pròpies experiències, sent de gran importància la intencionalitat de l’individu com ésser que sap el que vol.
El propi subjecte és el propi agent de canvi; el terapeuta tan sols cerca establir una bona aliança terapèutica per tal d’ajudar-lo a aquest fi, tot creant el context socio-verbal adequat de manera que, a través de l’intercanvi verbal i no verbal que s’estableix entre ells dos, el pacient podrà canviar la funcionalitat de les conductes que constitueixen els problemes motius de consulta. En cap cas el terapeuta qüestionarà què fer, o discutirà sobre la millor o pitjor solució, sinó que la teràpia es farà sobre la base de la pròpia experiència del subjecte.
Així per exemple segons l’ACT (Teràpia d’Acceptació i compromís ) és la pròpia inflexibilitat de la conducta la que causa els problemes psicològics. De fet, això és així en tant en quant els éssers humans disposem del llenguatge, doncs generem relacions i derivem funcions de certs estímuls cap a d’altres que no hi hem tingut mai contacte, i de vegades de forma disfuncional, i un cop els hem introduït costa molt desactivar (tot i que això no vulgui dir que no es pugui canviar la forma de procedir) ja que actuen a nivell simbòlic i han sigut construïts socialment.
És a dir, que tendim a eludir o evitar tots aquells pensaments, sensacions i/o records que ens causen malestar ( doncs és el normatiu acceptable), de manera que malgrat a l’inici puguin produir un cert benestar (per exemple les compulsions que duem a terme per inicialment calmar l’angoixa que sentim, el vòmit provocat en el cas de la bulímia o el quedar-se a casa en cas de l’agarofòbia… ) fan que a la llarga aquests símptomes puguin cronificar-se o agreujar-se o fins i tot puguin ser desplaçats en el sentit freudià del terme. I és en aquest evitar o controlar certs pensaments, que perdem molts temps en la lluita d’intentar-los allunyar de la nostra ment (el patiment és dolent…he de lluitar per treure-me’l de sobre.. podria ser per exemple una construcció social normativa), farà que a la vegada també perdem un temps preciós per tal de viure una vida plena i satisfactòria.
Pel que respecte al Milndfulness és una tècnica que barreja la relaxació, la respiració i la meditació, de forma que podem observar les sensacions que anem experimentant , tot identificant-les en silenci, ja que l’anomenar a cada sensació pel seu nom ens ajuda a identificar-la i veure-la amb profunditat, de manera que la podrem transformar en un tipus d’energia sana i profitosa per nosaltres. No es tracta d’exercir cap control sobre l’activitat corporal, sinó que l’únic que pretenem és deixar-nos anar.
És a dir que deixem fluir lliurament la nostra ment a través dels nostres pensaments, passant d’un a l’altra conforme aquests es van presentant. Amb això aconseguirem produir insights de la pròpia construcció subjectiva de la nostra experiència”
Psicòloga Imma Vidal 