Mantenir les funcions cognitives en un estat òptim és el principal factor determinant de la qualitat de vida d’una persona de qualsevol edat. Certes capacitats com la memòria, el raonament o la comprensió poden començar a minvar a partir dels 45/49 anys i, com és natural, a velocitat més ràpida en persones més grans.
Canvis cognitius en la vellesa
El rendiment en les tasques de comprensió escrita es veu afectada de forma normal pel declivi dels processos sensorials (pèrdua agudesa visual)
La disminució de la velocitat de raonament de les persones d’edat avançada dóna lloc a una disminució de la capacitat dels recursos de processament d’informació de l’individu o mecanisme general del sistema de memòria
Pel que fa a l’aprenentatge, hi ha una disminució de la capacitat pe a formar noves associacions, degut a una menor velocitat de processament de la informació, com conseqüència d’una atenció menys eficient o de pèrdua neuronal
L’atenció selectiva disminueix, per una disminució en l’habilitat d’inhibir l’entrada d’informació irrellevant, la qual cosa implica l’existència de pèrdues en la memòria de treball, ja que aquesta veu disminuïda la seva capacitat per a manejar adequadament la informació rellevant
La memòria a llarg termini també empitjora, degut a na disminució en la capacitat de magatzematge, codificació i recuperació de la informació. Les persones grans tenen a més, àrees del llenguatge afectades (recuperació de paraules..)
L’envelliment afecta a la memòria explícita i, concretament a la denominada memòria episòdica i memòria semàntica (és la base de coneixements de l’individu). Dins de la memòria episòdica afecta sobretot a la meòria retrospectiva ( s’assimila al record de fets passats), però també en certa mesura a la memòria prospectiva (implica record d’una acció que s’ ha de dur a efecte en el futur)
Recomanacions
Està clar que “Tot el que s’exercita millora, i tot el que no s’exercita es perd”
La memòria és una capacitat no estable que pot veure’s afectada per factors emocionals educacionals, contextuals,… Per tant, cal entrenar-la, potenciar-la i optimitzar-la.
El coneixement derivat de més experiència constitueix una via mitjançant la qual es poden reduir les diferències en la capacitat d’atenció com a conseqüència de l’edat. Per tant, cal promoure l’aprenentatge a través de l’entrenament i la pràctica: com més avesat s’estigui a llegir textos més fàcil serà la seva comprensió
També ajudarà el manteniment d’un bon estat de salut, la practica d’exercici, l’entrenament en velocitat de resposta, el control de l’ansietat ( no creure que la pèrdua cognitiva és la que toca per edat) i l’ús d’estratègies per solució de problemes, com és el llegir més lentament per tal d’assolir una precisió més gran
Per optimitzar l’eficàcia de la memòria, cal facilitar el procés d’autoinducció de la mateixa, és a dir que el record de l’acció que s’ha de realitat en el futur es posi en marxa que es doni un determinat esdeveniment ( per ex, perquè hem associat que la presa de pastilles es fa juntament amb les prostres ) que no pas que es posi en marxa seguint un criteri temporal (enrecordar-se’n de prendre-les a l’hora de dinar)
Emprar estratègies per tal de reduir la carregar de la memòria de treball ( per ex. dedicant més temps al principi del text per a elaborar un model mental o emprar temps extra per a processar la informació quan així ho requereix la dificultat del text)
Psicòloga Imma Vidal 