Com lluitar contra els incendis?

Qui no està preocupat, quan arriba l’estiu, pels incendis, bé siguin provocats o no, que calcinen milers i milers d’hectàrees. I més ara, quan ja ho tenim prou complicat, doncs tots els esforços els estem destinant a lluitar contra una altra pandèmia.

És evident que per prevenir els incendis no hi ha suficients diners a l’arca pública per netejar els boscos. A més, el fet que molts pagesos hagin abandonat les seves terres per dedicar-se a una altra cosa, comporta que la gran majoria de terrenys estiguin abandonats i plens de matolls, la qual cosa fa que el risc d’incendi s’elevi.

Sóc del parer que per evitar aquesta situació hi hauria dues possibilitats:

• Una seria que aquells qui se’ls hi assigna treballs comunitaris per commutació d’alguna pena de presó, netegessin boscos amb ajut dels agents rurals-forestals( no negaré que potser sigui un pèl complicat de controlar)
• L’altre seria engegar alguna iniciativa que promogués la protecció dels boscos, que impliqués a alcaldies i pagesos propietaris que tinguessin terres abandonades limítrofes als boscos. Caldria evidentment la col·laboració de la regidoria de cultura, sanitat i medi ambient. Per tant, aquí,  l´objectiu que caldria perseguir no seria tant buscar recursos per netejar els boscos, sinó promoure el retorn a la terra per part de la pagesia

Ara als mercats agraris arriba gènere del Marroc on la mà d´obra és molt barata i ja no és possible competir-hi, doncs entre que el planter és molt car pel tipus de conreu de que es tracta, se´n precisa molta cura i cal molta mà d´obra; els adobs i plaguicides que calen i encareixen tot el procés, el negoci ja no surt rendible; ben al contrari, qui s´hi dedica fins i tot perd diners.

Molts pagesos joves el que han fet és buscar una nova feina que cada mes els hi  reporti un salari, tot i que molts cops no estigui gaire ben retribuïda, com seria el treballar a gasolineres, al lloc on fan els planters, a les grans explotacions agrícoles, en fàbriques… Els més grans que han deixat el camp, mal viuen doncs no s´han pogut recol·locar degut a que la seva formació és molt limitada.

Aleshores, el que caldria, per exemple, seria que, pagesos de certa edat que no tenien feina, amb diners propis i un cert fons provinent de l´ajuntament, o d´alguna font a concretar (pacte per endarrerir terminis de pagament a subministradors de llavors, per exemple) , tornin a conrear la seva terra plantant-hi blat, o civada, doncs no cal tenir-ne tanta cura com si d´hortalisses es tractés, i per tant amb menys personal és suficient, i així no hi ha tantes despeses. També seria d’utilitat buscar la col·laboració de gran empreses agrícoles perquè ajudin a la recol·lecció aportant la maquinària específica i/o fins i tot aconseguir un  préstec financer d´alguna entitat pública o privada.

En els llocs més fèrtils, el que proposaria es que es formés un  grup promotor que el que faria serà buscar un motor de desenvolupament rural sostenible, i això passarà per l´establiment d´una cooperativa d´agricultura ecològica, on a banda de les millores en aspectes econòmics i ecològics que suposarà, permetrà a nivell social una incorporació a la productivitat de persones que ara estan a l´atur o en condicions  de treball precari, sent elles mateixes qui duran a terme l´acció, i gestionaran la seva realitat.

Per això instaria a la constitució d´un grup (grup promotor) que al començament es reunirà un cop per setmana, i s´anirà consolidant com equip de treball:

-3 pagesos d´edat avançada i propietaris de terrenys, tres dels quals no treballin, i l´altra tingui una botiga de fruita

-2 pagesos joves que ara per ara tingui feina en un altre sector

-1 persona de l´agrupació de defensa forestal (ADF’s)

-1 persona del consell comarcal

– l´alcalde i el regidor del medi ambient

Això passa per iniciar un pla d´agricultura ecològica, en que es faran  productes de qualitat, amb un valor afegit, que possibilitarà que es doni una emergent taxa d´ocupació , doncs cada cop creix més la demanda d´aquests tipus de productes. I tot això, evidentment amb la idea que a la llarga el projecte vagi creixent, i siguin més els pagesos i persones d´altres àmbits que hi participin de forma activa, com ara botiguers o comerciants de la zona.