Sabem que els nens amb TDHA presenten un problema d´ateció focalitzada, doncs els costa centrar-se en una mateixa tasca, i es solen distreure amb d´altres estímuls de l´ambient, que generalment, per ells són més gratificants. Aleshores una prova per veure el grau en que un nen de, per exemple, 8 o 9 anys pot focalitzar la seva atenció, seria fent-lo entrar en una sala i fent-lo seure davant d´una taula on hi ha una llibreta amb una multiplicació de 4 xifres que és molt assequible pel seu nivells d´estudi (tercer de primària). La complexitat de la multiplicació la faríem variar en funció de l´edat del nen.
Abans d´entrar a la sala, li donem la consigna al nen de que, tan bon punt entri, s´haurà de seure immediatament a la cadira, i fer acte seguit la multiplicació que té preparada i el més ràpid possible; sobretot li recalcarem que tant sols es podrà aixecar de la cadira quan l´hagi acabada.
No li diem, però a l´habitació hi col·loquem diferents distractors com poden ser una TV encesa on fan els seus dibuixos animats o la seva sèrie preferida, o bé un ordinador encès amb un vídeo-joc en marxa, o un munt d´atractives joguines.
Si bé a tots els nens els costaria no distreure´s en aquesta situació, els nens amb TDAH els hi resultarà molt més difícil el resistir-se a dirigir l´atenció cap tots aquests estímuls distractors que li hem posat.
Tasca d´Atenció Sostinguda a la Infància : és una prova computeritzada, la finalitat de la qual és avaluar la capacitat d´atenció sostinguda en nens de 6 a 11 anys mitjançant una tasca de vigilància. És usada en l´avaluació de nens amb TDHA, els quals presenten, també, un dèficit en aquest tipus d´atenció.
En aquesta prova, a la pantalla de l´ordinador apareixen una sèrie de números, de 0 a 9, cada 500 milisegons, els quals resten a la pantalla durant 250 milisegons. El nen ha de fixar-se en la pantalla i cada cop que vegi un 6 seguit d´un 3, ha de pitjar la barra espaiadora de l´ordinador, però no ho ha de fer front qualsevol altra combinació de números. El número total d´estímuls que presenta la pantalla és de 600, d´entre els quals la combinació 6-3 es dóna en un 30%dels casos.
La prova computa els encerts (que fan referència a les respostes correctes proporcionades pel participant), les comissions (que reflecteixen les situacions en les que el subjecte ha cregut identificar l´estímul objectiu quan realment no ho era, és a dir, les errades que ha fet), les omissions ( que indiquen el número de estímuls objectiu que el subjecte hagués hagut de detectar, però no ha detectat) i el temps de reacció ( reflexa el temps que la persona tarda en reaccionar).
A mesura que passa un cert temps de dur a terme aquesta tasca que li demana atenció, el nivell d´alerta del nen disminuirà, bé per monotonia, bé per distracció i la seva precisió de resposta també disminuirà; i això serà més significatiu sobretot en nens amb dèficit atencional.
Atenció selectiva: Aquí del que es tracta és de mesurar la capacitat de la persona per mantenir una activitat cognitiva o comportamental específica, en detriment d’altres que s’hauran d’obviar, per tal de dur a teme la primera amb el màxim rendiment possible.
Un bon exercici per veure el grau que el subjecte dur a terme aquest tipus d’atenció, seria posant a una persona auriculars a les orelles. Aleshores, li expliquem que ha d’estar ben atenta a la història que va sentint que li narren per l’orella dreta (tasca rellevant), doncs després ens l’haurà de reproduir el més fidedignament possible en veu alta. Però al mateix temps que sent aquesta narració, per l’oïde esquerra, escoltar una altra història,la qual haurà d’ignorar completament (tasca distractora).
Atenció alternant: en aquest cas hauríem d´avaluar la funció executiva de l´atenció, i per tant la memòria operativa.
Per això, al subjecte li llegim en veu alta una sèrie de números d´un sol dígit, un darrera l´altre, de forma més o menys ràpida i amb un interval de temps sempre constant entre ells.
La persona, per una banda haurà d´escoltar la seqüència de números, per fixar la seva atenció en cada parell contigu de números, els quals haurà de sumar i dir en veu alta el resultat de la suma. Però, a la vegada que diu el resultat, haurà de parar atenció amb el següent número de la seqüència per sumar-lo amb just el seu predecessor, i així tota l´estona fins el final de la llista.
Per valorar l´atenció dividida buscaríem una prova que ens permetés veure la capacitat de la persona per distribuir els seus recursos atencionals entre vàries tasques o vàries fases d´una mateixa tasca.
Tasca: col·loquem al subjecte davant de la pantalla de l´ordinador on al mig hi ha una creu, que actua tan sols com punt de fixació ocular. Cada 500 milisegons van apareixent lletres per tota la pantalla de l´ordinador. Però, quan apareix una C sota de la creu, la persona té la consigna que, el més ràpidament que pugui, haurà d´apretar un botó vermell que té a la seva esquerra; i quan apareix una B a la banda esquerra de la creu haurà d´apretar un botó que té a la banda dreta.
Però a la vegada que això, de tant en tant apareix una llum a l´ordinador. Quan aquesta aparegui en el vèrtex superior dret o en el vèrtex inferior esquerra, la persona haurà d´accionar una palanca. Per tant, el que aquí pretenem és veure la compatibilitat entre tasques, de manera que segons sigui la grandària de l´interval en que apareguin les llums amb les quals ha d´accionar la palanca, el rendiment de pitjar els botons quan veu les lletres abans esmentades, pot empitjorar
Per tant, amb aquest exercici mesurarem la flexibilitat mental per canviar el focus d´atenció (escoltar el números i fer la suma de cada número nou amb el que havia escoltat immediatament abans). Aquí, a la memòria operativa és la que permet manejar la informació per tal de fer la suma.
Psicòloga Imma Vidal 