Darrerament veig una manca de motivació per estudiar en el meu fill que fa tercer de secundària. He parlat amb els seus professors hi hem comenten que és una cosa bastant generalitzada, i que no em preocupi que ell va bé. Els professors em comenten, però, que estan preocupats perquè d’un temps ençà, sí que és cert que, molts alumnes han baixat el rendiment acadèmic, doncs, molts cops no porten els deures fets i, a més, ja no s’impliquen tant com ho feien abans en els projectes curriculars, que fins i tot molts cops havien pres la iniciativa i havien arribat a portar material de casa. I fins i tot em comenten que hi ha un petit grup que de tant en tant es salten les classes.
Clar, si hi pensem detalladament això no ens ha de sorprendre, doncs ho hem d’emmarcar en la situació de pandèmia en la que ens trobem i en les conseqüències socioeconòmiques que aquesta comporta
Si ara la màxima preocupació de moltes famílies és com arribar a final de mes, perquè s’han quedat sense feina o estan en ERTO, en certa manera és normal que es despreocupin un pèl més de l’escolaritat dels seus fills, doncs ja tenen prou problemes al cap. Aquests al no sentir a casa la pressió d’haver de fer els deures i estudiar, es relaxen i és possible que això estigui fent baixar el seu rendiment. A més, si els estudiants veuen que els continguts no són importants pel que viuen fora de l’escola, les tasques no responen als seus interessos ni als qui tenen a la vora ( família), l’educació deixarà de tenir un significat per ells, i redundarà en la seva desmotivació.
Però la manca de motivació que presenten també els pot venir de veure que el fet d’estudiar i/o fer una carrera, donat la situació laboral actual, ja no és garantia de trobar feina en un futur. Tot això, sumat a la societat globalitzada del segle XXI en la que viu l’alumne actual de secundària que es caracteritzada per vertiginosos canvis, l’ús de noves tecnologies… els està afectant a totes les dimensions de la seva vida (la manera de viure, de relacionar-se,…).
Aleshores més que centrar-nos en la prevenció i/o en el tractament del problema de desmotivació que presenten els alumnes, crec que el que s’hauria de fer es centrar-se en el seu desenvolupament positiu, és a dir, en afavorir les seves competències emocionals i socials per tal que puguin afrontar les contrarietats de la vida d’una forma molt més efectiva, així com incidir en el seu entorn per tal que aquest els hi proporcioni oportunitats.
Així és que la desmotivació dins l’aula i el no seguiment de les classes a l’adolescència no l’hem de veure com un problema que cal abordar, sinó com un recurs a desenvolupar.
Els adolescents necessiten experiències que suposin un repte; que siguin i els donin l’oportunitat d’opinar, construir habilitats i enfortir el seu sentit de competència.
Tenen gran capacitat per “fer coses noves” (això serà una oportunitat per estimular la seva realització personal)
Tenen la necessitat de descobrir i experimentar, i hem d’aprofitar els seus interessos per intervenir-hi (esport, …), potenciant-ne les habilitats i/o creativitat.
I el més important de tot, cal que fomentem el seu desenvolupament de competències I/o educació en valors.
Per tant, a més a més dels programes dirigits a prevenir els comportaments de risc, cal que destinem recursos a promoure en els adolescents actituds i habilitats com la iniciativa, la competència cívica, el sentit crític i la participació social. Per desenvolupar aquestes competències, sembla que els pot ajudar implicar-los en activitats estructurades voluntàries, doncs el voluntariat té un enorme potencial formatiu i contribueix en l’assumpció de responsabilitats.
Psicòloga Imma Vidal 