Aquest mes de febrer, i arrel del tristos i incidents esdevinguts a Barcelona i a altres ciutats de Catalunya, crec que ens hem de posar a reflexionar d’una forma molt profunda. Per tant, avui i el proper mes de març, penjaré una publicació d’allò més teòrica!, per veure si podem entendre cap on va aquesta humanitat que sembla que es negui a valorar, aprofitar i gaudir del bé tan valuós que ens ha sigut donat: la vida i el nostre planeta.
Per un autor com és Pierre Clastres (1980) la cultura està supeditada al poder polític i consegüentment al poder econòmic (“Lo politico precede a lo económico en la aparición del estado”); i una característica inherent a totes les cultures és l´etnocentrisme, segons el qual es considera la cultura pròpia com a representativa per excel·lència d´allò que es humà, i per tant que cal fer-la extensiva als altres.
Aleshores, Clastres ens està presentant una visió pessimista de les relacions interculturals, doncs tan sols pren en consideració aquelles formes d´interculturalitat que podem considerar negatives: l´etnocidi i el genocidi.
Per Clastres, tota cultura és etnocèntrica i aquest fet, juntament amb l´estructura política de l´estat modern i de la seva economia capitalista, fa que es desemboqui a la pràctica de l´etnocidi (com una forma de transformar l´altre) i/o i del genocidi (com una forma d´aniquilar-lo). Per tant, aquest sistema genera la unificació de la identitat cultural, i promou el gust per allò que és igual, sent un model egocèntric que vetlla pels seus propis interessos. Aleshores, l´única forma d´acabar amb aquesta relació de poder, seria acabant amb la jerarquització cultural.
A l´igual que Clastres, Levi-Strauss (1993) centra el seu estudi en els tipus de relació intercultural més negatius per al manteniment i preservació de la diversitat cultural: té en compte tots aquells aspectes de la realitat sociocultural, entesa com una estructura, que intervenen en la problemàtica de les diferències humanes, com són: etnocentrisme, raça, racisme, aculturació i sobretot , el procés de pèrdua de diversitat cultural derivat de la globalització i/o imposició de la cultura occidental.
Per Lévi-Strauss cultura serien totes aquelles formes de vida, motivacions, creences i judicis que fa que ens sentim com formant part d´una comunitat amb límits geogràfics prèviament determinats, i que es constitueix com un sistema de referència que ens marca el com hem d´actuar, com hem de vestir-nos, o com hem d´educar als nostres fills, entre d´altres Tot això és transmès, mitjançant l´educació, d´una generació a la següent. Però el cert és que tan sols hi formem part circumstancialment, pel nostre naixement; l´origen últim de les regles que ens regeixen no és biològic, sinó social.
Aquest autor veu la cultura com un sistema de comunicació simbòlica, i jo puntualitzaria que, de fet, la cultura és el nexe comunicacional entre el món i la societat, en que l´ home actua com permutador, i també és el lloc on s´evidencia l´assimilabilitat home-societat-llenguatge. Com acabo de dir, segons Lévi-Straus, la cultura és comunicació i, es constitueix d´unitats mínimes que combinades en unitats més grans segons certes regles pròpies de cada societat, les doten de significat, i aleshores entenent aquestes regles podrem entendre el significat de la cultura.
Ara bé, Lévi-Strauss postula que alhora d´adaptar-se al medi es dona una certa complementarietat entre trets culturals i biològics, però creu que l´origen dels plantejaments racistes es troba en la diversitat cultural, i no que siguin les diferents races la causa explicativa de dites diferències. Concretament afirma que les diferents societats s´esdeven a partir de circumstàncies geogràfiques, històriques i sociològiques específiques.
Segons la seva tesi, cada cultura es desenvolupa gràcies als intercanvis que té amb altres cultures; i aleshores és evident que la diversitat cultural tan sols es pot generar i adquirir sentit en el marc de les relacions entre cultures. I de fet, són les posicions etnocèntriques que fa que el contacte cultural creï diferència, ja que es veu la pròpia cultura com superior, i es creen prejudicis racistes tot establint-se entre elles relacions de dominació.
Tot i que en la mateixa línia que Clastres, veiem que Lévi-Strauss no es centra en aspectes tant concrets com aquell (etnocidi i genocidi), sinó que fa referència a una forta interculturalitat, on predomina principalment la cultura occidental, capitalista i globalitzadora, que s´imposa a les altres cultures i provoca un procés d´uniformitzaciió i de consegüent aculturació (prejudici racista basant en la inferioritat moral i intel·lectual d´aquells grups humans que no tenen la pell blanca ).
Si fem una mica de reflexió, arribem a la conclusió que Lévi-Strauss destil·la una visió molt pessimista respecte l´ evolució de la humanitat, ja que creu que la diversitat està en vies de fer desaparèixer els particularismes culturals històrics .
La solució que ens planteja és prescindir del filtre etnocèntric, que fa que s´ignorin les altres cultures diferents a la pròpia, i adoptar un punt de vista proper al relativisme cultural, de manera que no es jutgi cap cultura com superior a l´altra; i així podrem qualificar les diferents cultures com a acumulatives o estacionàries segons vagin o no, respectivament, en la mateixa direcció als nostres valors i criteris.
Com el progrés cultural es crea a partir de la coalició entre diferents cultures (història acumulativa), el progrés té més probabilitats de generar-se com més cultures participin en la coalició i més diverses aquestes siguin. El problema però segons Lévi-Strauss, com ja he apuntat, és que les diferents cultures tendeixin a l´homogeneització; a l´igual que Clastres, emfatitza en la importància dels aspectes econòmics, com a punt de partida de la construcció de la mundialització, i centra el seu discurs en el riscos que comporta aquesta civilització mundial, ja que creu, que si seguim així, aviat no quedarà cap tret cultural per intercanviar.
Psicòloga Imma Vidal 