Malgrat existir una gran variabilitat, la vellesa sol comportar canvis econòmics, biològics i físics, que esdevenen transicions normatives a la vida, però que suposen canvis d’estatus i de rols importants (jubilació, niu buit, dol pel cònjuge…). Aleshores, les necessitats de recolzament de la gent gran es fa palesa, ja que qualsevol canvi requereix ajustaments i transformacions d’hàbits per tal d’adaptar-se a la nova realitat
Soc de l’opinió que seria necessari potenciar els recursos de la gent gran, per tal de fer de la vellesa una etapa de creixement. De fet, està comprovat que el recolzament social afavoreix la salut física i psicològica i l’adaptació a la malaltia, afavorint el manteniment de pautes de salut. Però no tan sols és vital el recolzament rebut, bé sigui formal o informal, sinó que també ho és el recolzament percebut per la persona. A més, qualsevol canvi s’assumeix millor a través d’un període de preparació que permeti l’ajustament individual i social.
Per tal fi, caldria dissenyar programes que per una banda proporcionessin coneixements sobre la pròpia vellesa, que treballessin sobretot la capacitació de l’individu a ser independent i que estimulessin la pròpia iniciativa i activitat; iper l’altra augmentessin les seves relacions interpersonals. Per tant, penso que seria bo agafar com referència les teories del cicle vital i la teoria de Bronfenbrenner, segons les quals dotant de recursos i estratègies òptimes a les persones grans, doncs es podria aconseguir la seva realització personal i social amb una participació plena i sentiment de competència, mentre no es manifestessin discapacitats o dependències significatives. Així és que la persona no tan sols seria receptora del programa sinó que, com a individu, proporcionaria recolzament als altres sentint-se útil i conseqüentment s’evitaria l’aïllament.
He estat molts anys treballant en l’àrea del Raval de Barcelona, i el que me n’he adonat és que hi ha molta gent que viu en la solitud. Penso que el que s’hauria de fer, és que partint dels seus punts forts i de les seves experiències, els hauríem de dotar de serveis específics que donessin resposta a les seves necessitats. Hauria de ser però la pròpia gent gran la que exposés les seves preocupacions i inquietuds, i a partir d’aquí i del que haguem pogut observar a nivell de carrer, decidir tots plegats el millor programa a desenvolupar.
Cal posar èmfasis en les potencialitats de l‘individu, tot afavorint les seves habilitats i competències amb l’objectiu d’augmentar la seva capacitat per afrontar amb èxit futures situacions potencialment adverses i esmorteir els efectes nocius dels estressors de la vellesa i, en general, per a promoure un funcionament òptimament competent i saludable. Però penso com he dit que són especialment importants en aquesta etapa les intervencions per a promoure la interacció i el contacte social ja que són una de les formes més potents d’ afavorir l’adaptació. Està provat que l’aïllament social i la soledat de la gent gran va lligat a un declivi tant a nivell físic com mental; però si potenciem les habilitats socials, indirectament estarem disminuint els possibles estressors que poden emergir en el curs d’aquestes relacions interpersonals. I a més a més, afavorint el contacte entre iguals i/o amb altres generacions aconseguirem encara més reduir l’estrès social.
Objectiu prioritari: Prevenir, compensar o demorar els canvis físics, cognitius…i en últim terme millorar la qualitat de vida i el benestar de la persona grans
Objectius específics
Potenciant els recursos individuals per afrontar els esdeveniments vitals que tenen lloc a la vellesa
Potenciant les capacitats cognitives i motores
Potenciant que la gent gran desenvolupi un paper més actiu a la societat i aprofitant les seves experiències i habilitats en benefici a la societat
Potenciant la participació social i les relacions i la solidaritat intergeneracional
Potenciant a que realitzin activitats socials interessants per ells i la comunitat, potenciant a la vegada la seva autoestima
Fomentant espais i situacions d’intercanvi d’experiències i de coneixements, per tal de construir i donar força a la cultura
Reelaborant el rol del jubilat trencant estereotips i actituds negatius envers la vellesa(tradicionalment vellesa s’associa a retir, malaltia o dependència).
Potenciant la sensació de control personal, mitjançant la identificació d’estratègies per a augmentar la percepció de control i autoeficàcia
Psicòloga Imma Vidal 