Amb l’Any nou, toca reprendre el blog. I amb quin tema podríem encetar de millor manera aquesta nova etapa? Doncs amb un que potser la majoria de persones anhelem: la felicitat.
A qui no li agradaria viure sempre feliç? Però, és possible o és tan sols una quimera? Què és de fet la felicitat? La podem assolir sempre? És una meta en si mateixa o una forma de vida i de veure el món? Són preguntes que ens podem fer i potser no tenen una resposta senzilla …o sí! Tot dependrà des quin color de vidre ens ho mirem.
La felicitat la podem definir com un estat subjectiu que cada u experimenta de diferent manera, i normalment s’assoleix en moments de benestar complet o quan s’han assolit certs objectius que ens realitzen com a persona. És un concepte autopercebut que influeix en les actituds i comportaments dels individus. Cadascú la vivencia de diferent forma.
Ara bé, el que sí està clar que aquelless persones que tenen un alt grau de felicitat mostren generalment un posat positiu front la vida, al mateix que estan motivades a conquistar noves metes. Al contrari de les persones que no se senten felices i que mostren una visió del món negatiu, fa que es sentint, generalment, sempre frustrades en el desenvolupament de la seva vida.
Aleshores, una bona pregunta a fer-se és saber si això és possible de canviar-ho i que una persona arribi a ser plenament feliç. Nosaltres pensem que sí. Tot és qüestió d’acceptar el que ens va succeint a la vida i encarar-nos-hi amb una postura no avaluativa front al viure amb un mateix i en el món. Cal centrar-se en el present, experimentant plenament els esdeveniments que van succeint, sense fer-ne una valoració.
Pot resultar molt simplista, però la felicitat la podem trobar en cada petit acte, en cada petit moment de la nostra vida. I com ho podem fer això? Doncs ben senzill, gaudint i posant tots els nostres sentits en allò que estem fent. Bé sigui llegint, menjant, prenent un bany o simplement caminant.
Només cal que transformem la nostra experiència del món; i per això necessitem permetre’ns a nosaltres mateixos experimentar el món directament, sense transformar-lo, tal com és, ni més ni menys. Cal acceptar el que va succeint, però entès des de la compassió , l’amabilitat, l’apertura, el centrar-se en el present i la disposició. És a dir acceptació entesa com l’experimentar els esdeveniments plenament i sense defensar-se’n. Però sent proactius.
L’acceptació, en definitiva, té a veure amb la capacitat de decisió, doncs està estretament lligada a l’acció voluntària i propositiva perquè estar disposat és acceptar el que hi ha, junt amb el respondre al que hi ha d’una manera eficaç i apropiada. És fer allò que serveix i, precisament, el que es necessita en la situació o el moment actuals tal i com ja postulava Linehan (1993).
Però a més, i a banda d’això, creiem que les relacions són també una font molt important de felicitat. De get, creiem que les persones que més connectades estan amb altres persones, mantenen el seu cervell saludable durant més temps i es poden encarar d’un forma més positiva amb la vida, i de retruc això els hi aporta més felicitat.
Psicòloga Imma Vidal 