Una bona educació en un ambient estimulant, pot fer-nos més intel·ligents?
Segons Stenberg, psicòleg estudiós de l’intel·lecte de la universitat de Yale, la millor manera per augmentar i mantenir la intel·ligència és usant-la. Ell la compara amb un múscul, si s’exercita millora, i sinó, es debilita.
Però què entenem per intel·ligència? La Intel·ligència la podem definir com l’habilitat per adquirir coneixements, pensar i raonar amb eficàcia i manegar-se en el medi de forma adaptativa.
Existeixen una infinitat d’estudis que demostren que la intel·ligència de cadascú és el resultat de les capacitats que ens atorga la nostra genètica. Ara bé, també és cert que el grau en que es desenvolupen aquestes capacitats, depèn del necessàries que siguin les mateixes en l’entorn en que vivim.
Així, un nen en un entorn molt pobre d’un poblat africà, no tindrà gaires ocasions per exercir la seva habilitat matemàtica, posem per cas. Però, també succeeix el contrari, ja que una persona amb una escassa capacitat cognitiva no assolirà a desenvolupar habilitats que no té; però si exercita les seves capacitats intel·lectuals, podrà assolir el màxim de la seva capacitat
Aleshores, caldria deixar de suposar que els individus siguin un producte passiu dels seus gens o dels seus ambients, i adoptar una visió de la conducta humana en la que la persona és un ser actiu. De manera que una millor educació i l’entrenament poden augmentar el nivell d’intel·ligència. Per tant, cal usar la intel·ligència en tot moment: en el treball, les relacions, la vida…
Ara bé, també cal preguntar-se per la relació existent entre el que mesuren els test d’intel·ligència i la competència personal, i perquè generalment un alt coeficient intel·lectual no és sinònim d’un millor desenvolupament a la vida. Les persones que obtenen unes puntuacions altes no són ni de lluny més eficaces en les seves relacions, en l’educació exitosa dels seus fills, per exemple, ni en l’obtenció d’un millor benestar físic i mental.
Serà doncs important tenir en compte les nostres debilitats i fortaleses, de manera que si fem un esforç per entrenar aquelles capacitats que tenim més baixes, millorarem no sols la nostra capacitat intel·lectual, sinó que ens desenvoluparem d’una forma més eficaç i exitosa a la vida.
Però no és tan sols això, cal usar intel·ligentment les nostres emocions, doncs aquestes són importants per l’exercici de la raó. Les emocions guien les nostres decisions en cada moment, capacitant o incapacitant el propi pensament. Tant és així, que una bona educació emocional ens ajudarà a dur tots els nostres projectes a bon port.
La intel·ligència emocional ens dóna la capacitat de fer el nostre treball d’una forma més eficient i assolint millors nivells de rendiment, gràcies a que pren en consideració característiques com la capacitat de motivar-nos a nosaltres mateixos, de perseverar en la nostra tasca malgrat les possibles frustracions, de controlar els impulsos, de regular els nostres estats d’ànims, d’evitar que l’angoixa interfereixi amb les nostres facultats racionals, i la capacitat d’empatitzar i confiar amb els altres.
Si som capaços d’entendre, usar i administrar les nostres pròpies emocions en formes que redueixin l’estrès, ajudin a comunicar efectivament, empatitzar amb altres persones, serem capaços de superar desafiaments i resoldre conflictes, reeixint a la vida.
Psicòloga Imma Vidal 