La meva identitat és el que fa que jo no sigui idèntic a ningú més. Així, dos bessons tant sols seran rigorosament idèntics al néixer, ja que des dels seus primers passos a la vida, aquesta prendrà un caire diferent, perquè tot i que comparteixin moltes coses i moments, cada u experimentarà les seves pròpies vivències, seguirà les pròpies orientacions i tindrà diferents relacions amb els altres. Tot això, a la seva vegada, comportarà que puguin tenir una reacció diametralment oposada davant una mateixa situació, sigui quina sigui aquesta.
La identitat està constituïda per multituds d´elements i tot i vivenciar-la com un tot, pot anar canviant amb el temps segons quin sigui l´element que predomini i en quines circumstàncies o context es trobi la persona.
Això és així perquè la identitat no ens ve donada, sinó que es va construint a poc a poc al llarg de l´existència. Aleshores malgrat que tinguem certs trets innats que ens poden determinar (sexe, color de la pell…), serà ben bé l´entorn social qui determinarà la pertinença d´una persona a un grup determinat, esdevenint-se un “nosaltres” versus “els altres”. I quan la identitat del grup se sent amenaçada pot esdevenir un instrument de guerra i conduir al crim per tal de preservar la pròpia identitat, com tantes vegades ha passat a la història de la humanitat, però això seria una situació que, evidentment, caldria evitar.
És doncs en la interacció social entre grups on cal buscar l´explicació de la gènesi i persistència de les diferències culturals, que àdhuc pot acabar amb genocidi o etnocidi.
De fet, l´etnocentrisme és una característica inherent a totes les cultures, però es pot convertir en un punt de partida de l´etnocidi (o supressió de la cultura de l´altre) sobretot en societats amb estat, ja que aquestes tendeixen a la unificació, i per tant actuen anul·lant la diversitat present en el cos social (redueixen l´alteritat). Però seria imprescindible que això es pogués canviar i que hom s´intentés posar en el lloc de l´altre. D’aquesta manera com més un immigrant sentís respectada la seva cultura d´origen, més s´obriria a la cultura del país d´acollida.
Cada cultura no es troba aïllada, sinó que es desenvolupa gràcies als seus intercanvis amb altres cultures. I per tant, les cultures no són immutables, sinó que es construeixen i són fruit de processos d´interacció amb els altres. Les cultures es posen en contacte o combinen a través de processos migratoris, per exemple. Així és que la diversitat cultural es genera i adquireix sentit en el marc de les relacions entre cultures, però degut a les posicions etnocèntriques molts cops es tendeix a qualificar els estils de vida de les altres cultures com absurdes i de vegades, irracionals
A més, però, amb la diversitat cultural hi ha la possibilitat que la varietat es difumini ràpidament; que no vol dir que tingui lloc la desaparició de les diferències, sinó més aviat una difuminació dels contrastos culturals, en que cada cultura adoptarà, voluntària o involuntàriament, trets de l´altra cultura amb la que està en contacte. Però, cal practicar la tolerància, de manera que tant sols serem respectats, quan l´altre també es trobi que està sent considerat; per tant una paraula clau seria la reciprocitat: “ Conèixer els altres com a pas previ per a canviar-nos a nosaltres.
L´assimilació per una cultura dominant el que fa és homogeneïtzar la societat, de manera que no es té en compte ni cultura, ni valors o creences d´aquelles persones que constitueixen els “ altres”.
Les relacions i les influències entre grups socials i culturals estan determinats per diferents posicions de poder. Cada cultura és un sistema que organitza la manera de pensar i actuar dels diferents individus i grups socials que la componen, proporcionant-els-hi una certa coherència com a grup. Aleshores quan dues cultures entren en contacte s´establirà un equilibri, que segons relacions de poder pot estar declinat cap a la cultura mes dominant. Però aquest consens en el moment que hi hagi qualsevol canvi en les relacions de poder, es trencarà
Psicòloga Imma Vidal 