No heu dit mai una cosa que no volíeu dir? No us heu preguntat mai per què quan volem dir una paraula en diem una que a priori no hi té massa a veure o, fins i tot, pot ser una de significat oposat?
Els errors de la parla són errors que comet qualsevol parlant de forma espontània, no intencionada, en que l´emissió d´allò que produeix difereix al que inicialment havia planejat dir; és a dir que no hi ha una bona correlació entre el concepte mental que es té i l´enunciat que es diu.
Dits erros es produeixen de forma no habitual, però són sistemàtics en la mesura que quan té lloc la substitució d´una paraula per una altra, sempre es segueixen unes mateixes regles; a més no es deuen ni a desconeixença de les regles gramaticals, ni a patologia. Malgrat estar fora del control del parlant, amb freqüència aquest es dóna compte de l´error que ha comès i el repara, bé dient la paraula o frase correcta prèviament pensada, o afegint un comentari al voltant del mateix.
De fet, els errors són les manifestacions més tangibles que tenim dels entramats cognitius que es posen en marxa quan una persona vol comunicar-se amb una altra. Per tant, representen una molt bona font per conèixer el processament de la producció del llenguatge, des de la conceptualització a la formulació del mateix, ja que el que fan és reflectir l´estructura i organització de les paraules en el nostre lèxic mental.
És ben conegut que el nostre cervell té una capacitat limitada d´emmagatzenament, i que per tant és impossible que pugui acollir un nombre infinit d´oracions; per tant, cal que el nombre limitat d´elements que allí s´hi troba s´encadenin i s´organitzin de la manera adient per tal de crear els enunciats de la parla, i això es fa seguint unes regles o principis estructurals que són coneguts per tots els parlants d´una llengua, i de fet, és ja des de ben petits que anem aprenem les regularitats de la nostra llengua, i anem teixint xarxes per tal de poder accedir al lèxic i poder ser competents en la nostra llengua.
Els psicolingüistes creuen que el lèxic mental està format per entrades lèxiques que tenen diferents nivells separats, tot i que interconnectats.
a. Els processos de conceptualizació (o preparació conceptual del missatge preverbal): En la qual es realitza la selecció dels conceptes que volem expressar verbalment.
b. Procés de formulació o lexicalizació del missatge preverbal: Es seleccionen les paraules i els conceptes a transmetre del lèxic mental (accés lèxic). Hi ha autors que anomenen aquestes representacions o conceptes lèxics lemes, que no són res més que les descripcions sintàctiques dels ítems lèxics, i que per tant venen especificades semànticament i sintàcticament.
Posteriorment es genera una representació (lexema) de l´estructura fonològica de l´expressió (codificació fonològica).
Així és que, a banda del que serien els conceptes, hi ha tota una sèrie d´entrades lèxiques, les quals venen constituïdes per dos nivells un per la forma semàntica o el que seria el significat de les paraules (la que conté la informació sobre el lema), i una altra per la realització morfològica de l´entrada i les seves propietats fonològiques, de manera que l´expressió lingüística d´un concepte requereix l´associació de concepte i so, de lema i lexema.
c. Procés d´ articulació i execució dels processos motors
En els processos d´accés o recuperació de les unitats lèxiques durant la producció del llenguatge, no usem una única representació sinó, com a mínim, dos: una relativa al significat de la paraula i una altra relativa a la forma fonològica pròpiament dita.
Aleshores la pregunta que ens fem és per què es veu pertorbada la selecció del lema?.
Com dèiem, el nostre diccionari mental conté en compartiments diferents, el significat d’allò que volem dir i la forma que hi ha lligada a aquest significat, i aquestes dues classes de representacions són processades en diferents àrees del cervell i per mecanismes neuronals diferents i és aleshores, en el pas de l´un a l´altre, quan podem cometre els errors.
Si el sistema de la producció de la parla no fos serial, seria més improbable que es donessin aquest tipus d´errors per la capacitat de correcció, ja que no hi hauria subprocessos i la informació rellevant per qualsevol decisió en la producció de la parla, o d´una paraula, com és el cas al que estem fent referència, estaria disponible en qualsevol moment del processament.
Atenent a totes aquestes consideracions, sembla evident que el lèxic mental estigui estructurat de tal manera que les paraules que semànticament guardin certa relació estiguin en un nivell semblant, de manera que quan volem recuperar una paraula en concret, pot haver-hi l´ activació simultània de qualsevol d´aquelles que estan semànticament relacionades amb ella, la qual cosa fa que se´n pugui seleccionar una d´incorrecte. No seria, per tant, res més que un problema en la selecció del lema correcte, per activació d´altres d´incorrectes.
Ara bé, la causa d´aquesta selecció incorrecte pot tenir diferents orígens o fins i tot en podria ser la suma de varis d´ells: pot ser degut a un fenomen de freqüència d´ús de les paraules relacionades que s´activen i competeixen, per influència del context en que es troben els parlants o per un context previ viscut que fa que es donessin interferències de les paraules prèviament expressades, o fins i tot podria ser degut a un tema de rapidesa o fluïdesa en que el llenguatge es dóna, o simplement per l´efecte d’altres pensaments que es tindrien en el moment d´estar expressant un enunciat.
Psicòloga Imma Vidal 