Tothom sap a què ens referim quan parlem de depressió, i per això no ens entretindrem ni en definir-la ni explicar-la. El que voldríem plantejar és quines coses es podrien fer per reduir la seva prevalença. Des del nostre punt de vista si tinguéssim un millor enteniment dels factors de risc i de les causes que l’originen , seria possible i més fàcil de prevenir-la, tant des d’un punt de vista sanitari com social.
Dins dels factors de risc que la desencadenen en trobem uns que són modificables, i que per tant podrem mirar de canviar-ne la situació, i d’altres que no es poden modificar. Com exemples de factors de risc immodificables trobaríem el gènere, l’edat, la majoria d’esdeveniments vitals estressants, patir certes malalties, experiència de maltractament a la infància, haver patit amb anterioritat depressió,…. I dins dels que, a priori, es podrien modificar trobaríem: les dificultats financeres, el recolzament social, la relació amb la parella, la insatisfacció amb el treball….Ara bé, malgrat que la modificació d’aquests darrers factors pugui estar a l’abast de les nostres mans, requereixen canvis psicològics importants i difícils de realitzar sense ajuda externa. Per exemple, en un cas de problemes econòmics serà complicat emprendre accions per millorar-ho si estem deprimits, doncs ens mancaran les ganes per afrontar-nos al problema i sortir del pou.
Per això, convé potenciar també factors que podríem anomenar protectors de la depressió com serien gaudir d’un bon recolzament social o una bona convivència a la llar. Caldria animar a la persona a ser més activa, però sense forçar-la excessivament, i sense fer-li critiques ni retrets , ja que això pot fer que les coses empitjorin.
A més existeixen una sèrie d’hàbits de vida saludables que poden ajudar a prevenir un estat depressiu, sobretot si ja ha aparegut algun episodi amb antelació:
Planificar el dia
Dur una dieta saludable
Realitzar exercici físic de forma regular
Mantenir una higiene del son adequada
Gaudir dels temps lliure, usant-lo en activitats de lleure que siguin satisfactòries
També caldrà aprendre manegar les situacions capaces de generar malestar psíquic, tot afrontant-se a elles. Per tant caldrà que posem en funcionament estratègies d’afrontament davant d’una demanda bé sigui interna o bé sigui ambiental. En aquest sentit serà important treballar en el maneig de les preocupacions que produeixen angoixa i la resolució de problemes
Quan les preocupacions no ens fan estar més alerta, no generen acció, o no ens fa preparar-nos millor, passen a ser desadaptatives o inútils. Així doncs, caldria evitar tots aquells pensaments que girin sobre coses poc importants, que siguin improbables i sobre les que no tinguem control, d’aquesta manera podrem incrementar la nostra qualitat de vida.
Per altra banda caldrà manegar els pensaments persistents o obsessius. Algunes preocupacions són molt difícils de controlar o eliminar, i romanen en els nostres pensaments. Per poder controlar-les , hem de conèixer el tipus de preocupació de la que es tracta; és a dir, si és un problema sobre el que podem fer alguna cosa al respecte, o sobre el que no es pot fer res. En el primer cas , aleshores caldrà veure si l’actuació pot ser immediata o cal que s’estableixi un pla sobre quan, a on i com abordar el problema. També pot ser de gran ajuda mirar de distreure’s realitzant exercici físic, fent jocs mentals o centrar-se en el que ens envolta. Centrar-se en el món exterior ens impedeix pensar en preocupacions
Pel que fa a la resolució de problemes de la que abans parlàvem, es evident que tots tenim problemes i dificultats a la nostra vida diària, que de vegades ens poden causar angoixa i estrès . Aquests sempre els podem abordar en cinc passos:
Fer un estudi de la situació problemàtica
Identificar el problema
Escollir una de les solucions generades
Elaborar un pla d’acció
Valorar el resultat de l’acció
Per acabar dir que es molt important mantenir una autoestima alta, ja que quan l’opinió que tenim de nosaltres mateixos es massa negatiu, pot influir en l’aparició de determinades malalties, així com en l’aparició de distorsions negatives, les quals aniran en contra de la nostra salut mental.
Psicòloga Imma Vidal 