La psicologia cognitiva actual ve a ser hereva d´una tradició filosòfica i epistemològica antiga que comença amb Plató, passa per Descartes i engloba tots aquells que s´han qüestionat l´origen i la validesa del nostre coneixement.
Recordem que per Descartes la ment o res cogitans ( pensament pur i es corresponia amb la consciència) era considerada una cosa diferent al cos o món físic, i no podia ser explicada per la ciència mecanicista.
Amb Descartes queda establert un dualisme en la Psicologia, doncs la separació cos-ànima en dues entitats diferents va comportar l´aparició per una banda d´una psicologia mentalista (que tant sols s´interessava per l´estudi dels fenòmens de la consciència. Aquí hauríem d´incloure a l´estructuralisme elementalista que estudiava els continguts de la consciència o al funcionalisme que s´ocupava del actes de consciència) i per una altra una de materialista,fisicalista o reduccionista ( d´on sorgí el conductime, pel qual la psicologia havia de quedar restringida a l´estudi de la conducta observable com expressió de relacions funcionals entre estímuls i respostes; quedant-ne exclosa la ment, que en cap cas es pot mesurar o explicar en temes del món físic)
La psicologia cognitiva intenta reintroduir la ment en la psicologia experimental, creu que el comportament humà no es pot entendre ni explicar científicament sinó s´apel·la a les cognicions i d´altres constructes mentals internes. Hi ha un retorn a la vella tradició mentalista de la psicologia després del parèntesi de ruptura que va suposar el conductivisme (el qual el podem considerar com un reduccionisme monista on no es tenen en compte els processos mentals per explicar la conducta, sinó que qualsevol forma de comportament és analitzada com una cadena de respostes fisiològiques observables i mesurables).
Però no es tracta d´un simple retornar a la psicologia introspeccionista, sinó d´estudiar els processos de percepció, atenció, memòria, raonament, i solució de problemes mitjançant els mètodes que proporciona la tecnologia moderna. Amb la psicologia cognitiva el mecanicisme s´extén al domini de la ment humana, doncs els processos mentals s´entenen com processos de còmput que operen amb símbols o representacions. S´arriba a una explicació mecànica del pensament , doncs aquest es pot descompondre en algoritmes i es pot reproduir en una màquina adequada. Aquest és però un mecanicisme formal i abstracte, diferent al de segles anteriors, doncs no està basat en la matèria o forces físiques, sinó en símbols abstractes connectats per regles formals, és a dir que tant sols atenen a la forma i no al contigut.
Alan M. Turing va ser el que va demostrar que amb una màquina ideal es podria fer mecànicament qualsevol procés de pensament que es pogués expressar, d´una forma ben definida, en un algoritme. Aquesta màquina seria universal, d´una manera semblant a com Descartes va dir que ho era la raó. A partir d´aquí, al considerar la ment humana com un sistema de còmput, clar exemple de la màquina de Turing, no és d´estranyar que la psicologia cognitiva es fonamenti en l´analogia ment ordinador.
Així dons la psicologia cognitiva considera dos àmbits ontològics diferents a la manera de Descartes: el mon físic i el món mental., però a la vegada podríem dir que defensa un monisme de caràcter fisicalista. Però, la investigació ontològica seria, aquí, sustituida per una de funcional obrint-se així la possibilitat d´introduir principis lògic-matemàtics i tècnics per tal d´explicar el funcionament de la ment.
En aquest sentit, la psicologia cognitiva adopta una perspectiva funcionalista en la consideració de la ment, en el sentit que no cal involucrar el funcionament neuronal del cervell per tal d´explicar els processos mentals, sinó que els hem de comprendre per sí mateixos, en quant a la funció que exerceixen.
Rebutja el dualisme cartesià d´una res cogitans totalment diferent a la res extensa,i concep la ment com un nivell d´anàlisi funcional d´una part de la res extensa, d´una part del cos que és el cervell; la ment és un nivell de descripció diferent a allò que és físic, que no es pot identificar amb el cervell , sinó amb el resultat de la seva organització funcional. D´això en deduïm que no pot existir sense aquest, però no podrem comprendre el funcionament de la ment si ens limitem a estudiar les propietats físiques del cervell des un punt vista neurològic, Partint de l´analogia amb un ordinador, podríem dir que la ment és com un programa que pot treballar amb qualsevol tipus de màquina, fos quina fos la seva natura física. Per tant és possible estudiar el funcionament cognitiu de la ment sense tenir en compte el cervell.
Amb la psicologia cognitiva s´ha recuperat la ment però no el subjecte, ja que ha abstret aquest de les seves condicions socials i biològiques.
Psicòloga Imma Vidal 