La mentida

Si no som capaços de recordar amb exactitud és millor no mentir, perquè en un moment donat no podrem distingir entre els esdeveniments reals i els inventats.

Cal dir que recordar no és més que haver realitzat adequadament les fases de codificació, retenció i recuperació que conformen el procés de la memòria

La mentida seria com una informació contradictòria o enganyosa que introduïm en el nostre sistema, i al no coincidir amb l´episodi original que percebem, augmenta la probabilitat que es distorsioni d´alguna manera la representació d´aquell episodi original, de manera que fa que introduïm inexactitud i errors en el nostre record.

Pot ocórrer que aquesta informació posterior enganyosa esborri i substitueixi part de la representació original de l´esdeveniment en la memòria del subjecte, o pot ocórrer que tant la informació original de l´esdeveniment com la informació enganyosa coexisteixin en la representació del subjecte i diversos factors determinin que el subjecte accedeixi a una o a una altra.En la codificació i recuperació de la informació serà molt important l´exactitud en que es narren els fets ,en si el que es diu ha passat tal com realment es narra.

La memòria no és tant sols una capacitat , sinó que és un sistema de processament de la informació que opera per mitjà de processos de codificació, emmagatzematge, construcció i reconstrucció; i com conseqüència d´aquest procés la persona respon, és a dir actua

La memòria, per tant, no és una còpia literal de la realitat, sinó que les persones interpreten el que perceben segons els coneixements previs que poden tenir, o la intrusió de vivències diferents al fet originari (vivències alienes, mentides) que fan que contínuament reelaborem la informació representada en la nostra MLT

A més, és vulnerable tant a variables internes com externes que poden alterar i modificar els nostres records i tots aquests factors poden alterar el rendiment de la memòria, fent que aquesta sigui més o menys exacte:

– Característiques del subjecte: capacitat (habilitats per al record); coneixements previs, doncs són els que proporcionen la base que permet de comprendre i organitzar el material entrant. Contra més contradictòria és la informació que ens arriba (mentides), més difícil serà connectar-la amb els nostres esquemes previs de coneixement També són importants el grau de motivació i l´actitud que adoptem alhora de dir mentides ( si la mentida la fem nostra, en el sentit que la vivim, serà més fàcil que després en recordem tots els detalls)

-Variables temporals: temps transcorregut fins el moment de la recuperació (contra més temps hagi passat menys les recordarem). A més si són mentides que hem repetit molts cops (associació repetida) serà més fàcil que les recordem amb exactitud. Així, contra més ben codificada, organitzada i elaborada la mentida, i millor se la doti de significat i se la relacionai amb les nostres experiències i els nostres coneixements anteriors, millor es recordarà

L´interval de temps entre la percepció i el record d´un episodi pot estar relacionat a més amb la quantitat d´informació posteesdeveniment que el subjecte rep i l´efecte distorsionador que aquesta informació pot produir.

-Les estratègies o activitats que desenvolupa en el moment de rebre o recuperar la informació, com pot ser l´organització, l´associació, l´elaboració

– El tipus d´informació que s´emmagatzema i recupera: contra més significatiu és un material s´adquirirà, codificarà, es retindrà i recuperarà millor. Els fets rutinaris s´obliden ràpidament per la interferència que sobre la seva codificació poden tenir esdeveniments similars. Per això les mentides molt significatives per nosaltres, les recordarem amb més facilitat, sense que hi hagi interferència de la veritat

Dins un episodi no totes les accions i objectes que hi estan implicats tenen la mateixa rellevància i el testimoni tendeix a empitjorar quan afecta a elements menys important ( per tant és més fàcil que ens contradiguem quan les mentides no tenen gaire importància per nosaltres)

– Factors contextuals i relatius a la prova de record, que són de màxima importància en la recuperació de la informació. En aquesta recuperació incideixen factors organitzatius i significatius, i també la profunditat amb la qual van ser processats en el moment de l´adquisició. Però, també és important recuperar la memòria en les mateixes condicions internes i externes en què es va codificar, és a dir en un context semblant, ja que poden actuar de claus en el moment de la recuperació ( igual, si estem fora de context, quan ens eludeixin a la nostra mentida no sabrem de què ens parlen)

A més la memòria es relaciona amb l´estrès : en estats de tensió els subjectes cometen més errors ( en una situació que se´ns assetgi, segurament ens contradiurem més)

També serà important la forma en que duem a terme la recuperació (per exemple que sigui un  record amb claus o un record lliure), és a dir que qui ens pregunti ens doni una pista sobre la mentida que vam dir.