Els moviments socials venen determinats per grups d’individus o col·lectivitats amb una consciència col·lectiva -identitat grupal- que els defineix i que busquen el canvi de l’estructura social mitjançant l’acció.
Un exemple paradigmàtic del que són els nous moviments socials serien els Moviments prodefensa dels homosexuals (col·lectiu del moviment gai i lèsbic). Són grups amplis i duradors, homogenis malgrat agrupen individus molt heterogenis en altres aspectes amb una identitat basada en l’orientació sexual i valors comuns plenament legítims i fins i tot realitzen actes reivindicatius de la seva identitat positiva com la celebració del dia de l’orgull gai. Estan descontents no tant del model social com del tracte que en reben, i convençuts que mitjançant l’acció col·lectiva poden millorar la seva situació.
La perspectiva construccionista ens permetria una bona aproximació ja que el grup prodefensa del drets gai NO busca la crisi sinó la creació de noves normes i solidaritat social qüestionant el sistema de valors presents. El matrimoni, pel seu pes simbòlic permet la seva participació a les institucions nuclears socials (matrimoni i família) eliminant la distintivitat negativa i assolint la possibilitat d’incorporar-se en tot el ventall d’agrupacions socials reconegudes normativament i gaudir-ne dels beneficis instituïts per ales mateixes (herències, adopció,…).
Ara bé, encara que aquesta mobilització pot veure’s com a un procés d’influència de la minoria, a més, pot utilitzar com a recursos mitjans de comunicació d’influència liberal, moviments polítics progressistes, i fins i tot recórrer a personatges públics de gran autoritat social (artistes, escriptors, polítics) que es declarin pro-moviment com ara Moviments d’esquerres (o liberals). Aquests són moviments racionals amplis que existeixen de forma permanent a la societat, amb arrelament polític. Es fan visibles en front a situacions en que hi ha discrepància entre els estàndards de la societat i els d’aquests grups que porten al descontent, com és el cas de la discriminació que pateixen els homosexuals. Volen promoure el canvi social per tal d’acabar amb dita discriminació social.
Però han de trobar-se, per força, amb la resistència de la majoria. En l’estructura social majoritària, el sistema de valors de la qual es tracta de canviar, podem trobar-hi institucions (grups heterodoxos, partits polítics ultraconservadors, l’Església mateixa com a estructura) que es manifestin en contra. A més a més, aquestes institucions poden promoure la formació de moviments socials reactius. Aquestes col·lectivitats (grups cristians, moviments pro-familía..) poden agrupar-se i generar una acció social destinada a mantenir l’status quo i la immutabilitat dels valors i creences preestablerts.
Així, moviments pro-familía (Foro Família…), moviments catolicocristians i altres moviments conservadors poden fer un front comú i esdevenir part d’un mateix moviment social, en tant en quant tenen un sistema de valors compartits, sentit de comunitat, normes per l’acció i busquen influir en l’ordre social amb la seva ideologia conservadora. S’arrelen en grups ja existents i organitzats, però que emergeixen en un context social particular de forma espontània i cíclica, fent ús de la protesta. Exemple: manifestació convocada a Madrid pel Foro Español de la Familia, així com per altres associacions (incloses les catòliques) per oposar-se al matrimoni homosexual, amb la recollida de signatures. Es veuen recolzats per formes institucionalitzades de poder com:Partit de l’oposició (PP) i altres conservadors, l’Església Catòlica. Altres integrants socials actuen al marge com a Actors econòmics: en un article es fa referència al “mercat rosa”, sorgit de les necessitats de les minories homosexuals, i aprofitat per empresaris per crear tot un mercat específic per a aquestes minories o espectadors: la societat en tant en quant rep de forma indirecte la influencia de la minoria, i va canviant de mica en mica les seves opinions i actituds en front els homosexuals.
Psicòloga Imma Vidal 