Segons l’estudi d’un autor anomenat Berger, en la societat com a realitat objectiva, el que identifica les accions en una institució, és que aquestes estan tipificades i realitzades per uns determinats actors que han adoptat un rol. A aquestes tipificacions hi tenen accés tots els membres del grup. La institució crea un simbolisme particular amb un codi de valors i creences que d’una forma o altre imposen als seus membres. Aquest fet és evident a les institucions socials “legítimes” i legitimades pel poder vigent per tal de perpetuar-lo, regulant la vida quotidiana i fins i tot les formes de relació social, però pot ser també vàlid en organitzacions, que dins el marc social, busquen un canvi intentant imposar un nou sistema de valors.
Si agafem per exemple d’exemple Greenpeace, aquesta és una organització que va néixer a partir de la unió i sistematització de moviments socials amb consciència ecològica. La institucionalització d’aquest pensament verd pren forma en un entorn físic (oficines, seus) amb una estructura jerarquitzada (coordinadors, col·laboradors, activistes que estableixen determinades relacions de poder) i amb un cos ideològic que es publicita (campanyes, TV) i es difon a través d’una tasca formativa-educativa que cerca la creació d’una consciència i una subjectivitat congruent amb l’ideari. Això fa que tant els actors que hi intervenen com les seves accions siguin tipificats.
És a dir, que en cada moment es constitueix una pauta d´acció concreta, que serà única i anirà en concordança amb les idees i valors de dita institució i serà la que els portarà a actuar conjuntament. Aquesta evolució institucional-política es manifesta en diferentes campanyes algunes de les quals tenen un clar patró institucional:
- Els campus i colònies d’estiu per a joves. Ajuden a fomentar un tipus de pensament i conscienciació medioambiental no exempta de subjectivitat i que, de forma subtil, imposa un determinat estil de vida segons unes normes establertes de forma tàcita o explícita (sostenibilitat, reciclatge, racionalització energètica, pautes de producció alimentària, etc..). És evident que l’objectiu és promoure un determinat marc d’actuació i visió social i un control sobre la conducta adient i la que no.
- El posicionament polític en les reunions sobre canvi climàtic amb un compromís divulgatiu i de pressió sobre governs amb la força que dona a la institució la seva trajectòria, manca d’interessos econòmics obvis i el caire altruista dels seus objectius (cercant el benefici comú). Per altra banda aquest posicionament és presoner del propi rol que l’organització s’ha atribuit a la societat i la voluntat de canvi que intenta impulsar. L’anàlisi institucional ens permet resaltar l’acció política de Greenpeace com a institució.
Psicòloga Imma Vidal 