Si estem d’acord que Greenpeace té un caire institucional això pressuposa que es tracta d’una organització social amb un cos ideològic, una estructura de rols i relacions de poder tant dintre com fora de l’organització i un conjunt de valors, creences i simbolisme que determinen la conducta dels seus membres establint-ne un cert control i reforçant el caire institucional. Això implica un posicionament dels seus membres, com a instituents-instituïts i el compromís amb les normes grupals. En blogs anteriors, hem vist que la conformació de la identitat social -el self- implica l’acceptació de les normes del grups i la comparació positiva. És evident que l’ acció socialment més significativa a llarg termini no és l’acte puntual d’alt impacte mediàtic sinó la tasca formativa-educativa-informativa social de rerafons que busca la conscienciació i el canvi social. I això implica un impacte sobre la subjectivitat, la modulació d’una consciència social concreta i una conformació i adaptació de la identitat a les normes de la institució i als objectius d’aquesta (dinàmica instituït/instituent). La institució dóna una manera de veure i de pensar el món, però també una manera de realitzar-se en ell, de donar sentit a la vida (cosmovisió) en última instància. El self, el jo, la voluntat del subjecte es veurà lògicament afectada, compromesa amb la manera de mirar el món, els objectius que es plantegen, les respostes que es donen cara a la resta de la societat. La persona no es sentirà pressionada, sinó que sentiria que és ella la que està decidint la seva acció voluntària dins d’aquesta institució (estaria dins del què un autor anomenat Foucault caracteritza com les tecnologies del jo).
Això queda lluny de la meta conformista d’un altre autor anomenat Kiitzinger, ja que en aquest cas el comprimís dels subjectes té derivacions polítiques i econòmiques, i va acompanyat d’una lluita “pacífica” per tal de desmuntar els mecanismes socials que representen una amenaça pel medi ambient.
A més les normes és consideraran les naturals i això entronca amb les relacions de poder-saber-veritat que l’organització utilitza per a utilitzar el seu poder i aconseguir el compromís dels seus membres (la realitat del canvi climàtic, els prejudicis dels transgènics). Tot això crea un marc referencial simbòlic que pot influir en la visió que tenen els integrants de Greenpeace del món, els seus governants i la mateixa ciència (manipulació, tergiversació de la veritat, ocultació d’informació, etc..).
La forma d’exercir influència sobre l’individu és subtil, ja que parteix de principis de llibertat i independència del poder constituït però al mateix temps pot suposar una forma de control social més fèrrea (diferència entre activistes –posseïdors de la veritat- i no compromesos –ignorants-). De fet l’organització crea una realitat complexa i coherent amb el sentit comú que a més ofereix una forma d’alliberament i independència ( tant més quan la pertinença de l’individu al grup és per convicció i no per conformisme). Però la dotació simbòlica que s’ofereix també pot suposar un biaix a la subjectivitat de l’individu que pot prendre per naturals i biològiques les normes de la institució limitant-se d’alguna manera la seva capacitat d’elecció (manifestacions públiques i privades en una determinada línea, actituds actives i compromeses, rebuig automàtic de certs bens de consum, desconfiança d’altres informacions “oficials”, etc…)
Psicòloga Imma Vidal 