Debat sobre temes morals en els adolescents

Com vam veure, el període de les operacions formals permet que el pensament sigui eficaç i flexible fins i tot davant idees abstractes i hipotètiques com és l’avortament o l´eutanàsia. L´adolescent que fa servir un pensament operacional formal pot imaginar les possibilitats de cada situació i compensar mentalment els canvi de la realitat. És capaç, a diferència dels nens, de pensar en idees abstractes en las quals no creu o de treure conclusions de coses que tant sols són possibles o fins i tot de preveure el resultat que un determinat acte pot representar. Les intervencions es basaran en idees abstractes ( en lloc de limitar-se a la realitat concreta), donades de forma multidimensional (en lloc de limitar-se a una sola idea), sent relatiu (i no absolut) i mostrant-se autoirreflexius. Existirà una coherència en el discurs sobre els temes plantejats dels adolescents, en comparació amb els nens. Veurem un major desenvolupament de la capacitat de pensament, ja que els adolescents tenen un major processament automàtic d´informació sobre els temes plantejats en un debat.

L’etapa final del desenvolupament segons Piaget és el pensament operacional formal, aquest pensament és abstracte, especulatiu i independent de l’ambient i els fets immediats, la qual cosa implica el fet de poder comparar fets que poden ocórrer o no i contemplar totes les possibilitats. Aquest pensament es diferència del dels nens en un estadi inferior, en que aquests es conformen en fets observables i concrets i l’adolescent es declina majoritàriament a formular hipòtesis, provar, avaluar i reformular novament aquestes primeres hipòtesis. A més a més, val a dir que als adolescents els molesta que les seves limitacions siguin assenyalades pels altres, molt més que als nens petits. Podríem trobar la possibilitat de manifestació de cert idealisme/radicalisme (manca de matisos) en les seves intervencions, conseqüència de la inexperiència personal de l´adolescent. Les intervencions poden arribar a ser idealistes en el sentit que, sent totalment possibles, esdevinguin inviables o improbables tenint en compte aquesta manca d’experiència (expert adult versus novell adolescent).

Parlant concretament dels dos exemples més amunt plantejats i comparant a com serien el dels

nens …

Un adolescent estarà a favor de l´eutanàsia però en farà una reflexió i justificarà la seva opinió: “s´ha de permetre que algú que no es val per sí mateix, que no té qualitat de vida, ja que es veu impossibilitat i depenent per complet d´altres persones, tingui dret almenys de poder morir dignament en el moment que vulgui…”(l´adolescent pot preveure com serà la vida de la persona en aquest estat, i pot pensar en diferents alternatives possibles i les seves conseqüències (com ara quina situació esdevindrà si viu o què representa triar el morir per la persona). Un nen, segons Piaget, no té aquesta capacitat, i tant sols veuria que l´eutanàsia és un assassinat

O podria estar en contra de l’avortament; un adolescent anirà més enllà de la simple afirmació, i justificarà la seva posició en funció de noves idees que hagi adquirit en aquesta etapa: “perquè l’avortament implica matar a una persona indefensa, i ningú pot decidir sobre la vida de cap altra persona. A més la mare ha de ser responsable i acceptar les conseqüències dels seus actes….” En canvi quan se li pregunti al nen probablement digui el mateix: que hi està en contra, perquè és matar una persona. El que passa és que si a un nen se li plantegen problemes morals cada vegada més complexos es produeix un desequilibri en la seva ment que l’obliga tractar de resoldre aquestes contradiccions fent un pas més cap al pensament abstracte adolescent. Parlarà del fet i no del que representa, i no anirà més enllà en els seus plantejaments, adoptant segurament el punt de vista dels seus pares o del que hagi sentit en el seu entorn més immediat En canvi, l´adolescent a mida que parli pot anar raonant sobre els seus raonaments.

Malgrat tot, en aquesta edat són molt influenciables en l´aspecte moral; els adolescents comencen a assumir principis morals com a personals tot i que en la majoria de casos aquests principis provenen en primera instància de fonts alienes a ells, encara que properes (pares, escola, amics…).