Dos aspectes de la vida quotidiana rellevants per a moltes persones grans, i on intervenen les seves capacitats cognitives, són la lectura i la comprensió dels prospectes dels medicaments i el seguiment correcte dels tractaments mèdics que necessiten (número de medicaments a prendre, quan i com prendre’ls, etc.)
Aleshores ens podem plantejar quins són els canvis cognitius que poden interferir en aquests aspectes a la vellesa.
És evident que en aquesta etapa del del desenvolupament humà el rendiment en les tasques de comprensió escrita es veu afectada de forma normal pel declivi dels processos sensorials (pèrdua agudesa visual…), havent-hi però una afectació més gran contra més complexa sigui l´estructura sintàctica o contingut del text.
De fet, la dificultat en la comprensió d’instruccions mèdiques ( i per extensió de comprensió dels prospectes que usen la mateixa terminologia) és un dels canvis en mecanismes de processament bàsic associat a l´edat. La disminució de la velocitat de raonament de les persones d’edat avançada dóna lloc a una disminució de la capacitat dels recursos de processament d’informació de l´individu i/o del mecanisme general del sistema de memòria.
Pel que fa a l´aprenentatge, hi ha una disminució de la capacitat per a formar noves associacions, degut a una menor velocitat de processament de la informació, com conseqüència d’una atenció menys eficient o de pèrdua neuronal. L´atenció selectiva disminueix, per una disminució en l´habilitat d’inhibir l´entrada d’informació irrellevant, la qual cosa implica l´existència de pèrdues en la memòria de treball, ja que aquesta veu disminuïda la seva capacitat per a manejar adequadament la informació rellevant.
La memòria a llarg termini també empitjora, degut a una disminució en la capacitat de magatzematge, codificació i recuperació de la informació. Les persones grans tenen a més, àrees del llenguatge afectades (recuperació de paraules..). L’envelliment afecta a la memòria explícita i, concretament, a la denominada memòria episòdica i memòria semàntica(és la base de coneixements de l´individu). Dins de la memòria episòdica afecta sobretot a la memòria retrospectiva (s´assimila al record de fets passats), però també en certa mesura a la memòria prospectiva( implica record d’una acció que s´ha de dur a efecte en el futur).
Una llista de possibles recomanacions que podrien millorar el rendiment de la gent gran en aquestes tasques (lectura/comprensió de prospectes i seguiment correcte de tractaments) serien:
–La memòria és una capacitat no estable que pot veure´s afectada per factors emocionals, educacionals, contextuals….. Per tant, cal entrenar-la, potenciar-la i optimitzar-la.
-El coneixement derivat de més experiència constitueix una via mitjançant la qual es poden reduir les diferències en la capacitat d’atenció com a conseqüència de l´edat. Per tant, cal promoure l’aprenentatge a través de l´entrenament i la pràctica: com més avesat s´estigui a llegir prospectes més fàcil serà la seva comprensió.
-També ajudarà el manteniment d’un bon estat de salut, la pràctica d’exercici, l’entrenament en velocitat de resposta, el control de l´ansietat (no creure que la pèrdua de capacitat cognitiva és la que toca per edat) i l´ús d’estratègies per solució de problemes, com és el llegir més lentament per tal d’assolir una precisió més gran.
-Per optimitzar l´eficàcia de la memòria, un autor anomenat Skinner (1983) proposa facilitar el procés d’autoinducció de la mateixa, és a dir que el record de l´acció que s´ha de realitzar en el futur es posi en marxa quan es doni un determinat esdeveniment ( per ex, perquè hem associat que la presa de pastilles es fa juntament amb els postres )que no pas que es posi en marxa seguint un criteri temporal ( en recordar-se de prendre-les a l’hora de dinar).
–Emprar estratègies per tal de reduir la càrrega de la memòria de treball ( per exemple dedicant més temps al principi del text per a elaborar un model mental o emprar un temps extra per a processar la informació quan així ho requereixi la dificultat del text, o prospecte en el nostre cas
Psicòloga Imma Vidal 