Per què té tanta importància la intel·ligència emocional?

Per què el tenir un coeficient intel·lectual elevat no és sinònim d’èxit, ni suposa una més bona capacitat d’adaptació a les diferents circumstàncies i situacions que ens anem trobant al llarg de la vida, i menys encara si aquestes presenten alguna mena de conflicte?.

No és tant important tenir un elevat quocient intel·lectual amb unes elevades habilitats cognitives com saber-se manejar en la vida. En això hi tenen una gran contribució els estats emocionals, ja que amb una bona regulació d’aquests, podrem dominar els impulsos emocionals més destructius i frustrants així com potenciar els més positius.

Ara bé, tot i que sí que és cert que l´intel·ligència emocional, tant pel que fa referència als estat emocionals propis com els aliens, és un factor rellevant a tenir en compte en el desenvolupament del nostre comportament quotidià, el que és més important serà saber-la utilitzar en positiu per tal d’orientar el nostre comportament de la forma més adaptativa i adequada possible, de manera que si augmentem les nostres capacitats d’autocontrol emocional augmentarem el nostre rendiment general, la qual cosa redundarà a la seva vegada en la nostra felicitat. De res serveix reconèixer les nostre emocions si no les podem manejar de forma adaptativa.

La intel·ligència emocional és important, doncs, en les nostres vides perquè podem incidir en les emocions, regulades pel sistema límbic, tot educant-les per tal que no obstaculitzin les nostres facultats intel·lectuals i ens dificultin la nostra capacitat per fer front les exigències de l´entorn. Per tant, la intel·ligència emocional serà aquella disposició que ens permetrà entendre, regular i dominar els nostres impulsos emocionals, comprendre els sentiments més profunds dels nostres semblants, manejar amb gran destresa les nostres relacions amb els altres; i estimulant dita intel·ligència emocional podrem assolir l´èxit laboral, social o totes aquelles metes que ens proposem a la vida.

Quins són els components que conformen la nostra intel·ligència emocional:

  1. Intrapersonals:
  • Comprensió emocional d’un mateix: adonar-se i comprendre els propis sentiments i emocions, diferenciar-los i conèixer-ne el per què.
  • Assertivitat: expressar sentiments, creences i pensaments sense fer mal als sentiments dels altres, i defensar els nostres drets de manera no destructiva.
  • Autoconcepte: comprendre’s, acceptar-se i respectar-se un mateix, assumint els nostres aspectes positius i negatius, les nostres limitacions i possibilitats. O sigui, tenir tant una valoració adequada així com també confiança en nosaltres mateixos.
  • Autorealització: fer el que realment podem, volem i gaudim de fer; amb motivació i compromís.
  • Independència: auto-dirigir-se, sentir-se segur d’un mateix en els pensaments i en les accions, ser independents emocionalment per a prendre les pròpies decisions.
  1. Interpersonals:
  • Empatia: ser capaç d’entrar en el món dels altres, no solament escoltant, sinó també amb una profunda comprensió de la perspectiva de l’altre.
  • Relacions Interpersonals: establir i mantenir relacions mútues satisfactòries, caracteritzades per un apropament emocional i intimitat.
  • Responsabilitat social: mostrar-se com un membre constructiu del grup social al que es pertany, demostrant-se a un mateix que és una persona que coopera i contribueix.
  1. Adaptabilitat
  • Solució de problemes: tenir habilitat per identificar i definir problemes, fins i tot els que poden passar inadvertits. A la vegada que valorar tots els “peròs i contres” de les diferents solucions possibles que es contemplen, i escollir-ne la que creiem més adient.
  • Prova de la realitat: ser conscient de la coincidència entre allò que emocionalment experimentem ( subjectiu) amb el que passa objectivament a la realitat; no deixar-se endur pels sentiments
  • Flexibilitat: no ser d’idees fixes, ajustar-s als canvis, ja sigui en quant a pensaments com en quant al comportament. Realitzar un ajustament adequat dels nostres pensaments, emocions i conductes a situacions i condicions canviants
  1. Maneig de l´Estrès
  • Tolerància a l´estrès: suportar esdeveniments adversos, situacions estressants i fortes emocions sense col·lapsar ni perdre els papers, afrontant positivament l’estrès.
  • Control dels impulsos: capacitat de resistir o retardar un impuls o temptacions per actuar i controlar les nostres emocions. Si puc controlar les meves emocions que m’impulsen a actuar, segurament aconseguiré un objectiu posterior de major interès.
  1. Estat d’Ànim en general
  • Felicitat: sentir-se satisfet, gaudir d’un mateix i dels altres, gaudint d’aquelles activitats que s’estiguin fent en cada moment.
  • Optimisme: mantenir una actitud positiva malgrat les adversitats i els sentiments negatius, i veure les coses bones que ens ofereix la vida.

Deixa un comentari