Des del naixement l´infant es va imbuint de manera inconscient de les emocions d’aquells qui l´envolten, d’aquesta manera van modelant els seus circuits neuronals, fent que es tornin més aptes o més ineptes en el maneig del principis que regeixen la intel·ligència emocional (IE). Per tant la infància ( i més endavant l´adolescència) constituiran una autèntica oportunitat per assimilar els hàbits emocionals fonamentals que governaran la resta de les nostre vides.
En aquest sentit, l´ escola és un dels mitjans més importants a través del qual el nen “aprendrà” i es veurà influenciat en tots els factors que conformen la seva personalitat. A banda d’això, és bàsic un bon aprenentatge en el maneig de la IE per tenir un bon rendiment tant acadèmic com general a la vida, ja que és prou conegut que el coneixement afectiu està molt relacionat amb la maduresa general, autonomia i la competència social del nen.
Per tot això, sóc del parer que s´hauria de dur a terme programes que formessin en intel·ligència emocional a les escoles per tal d’elevar la competència emocional i social dels nens, de manera que s´apliqués una alfabetització emocional des d’edats ben primerenques a tots ells, i no només als que presenten problemes, D’aquesta manera els nens gradualment i imperceptiblement s´anirien fent cada cop més destres en intel·ligència emocional, la qual cosa és sinònim de:
- Tenir un bon nivell d’autoestima, sentir-se bé amb un mateix
- Aprendre més i millor
- Presentar menys problemes de conducta.
- Ser persones positives i optimistes.
- Tenir la capacitat d’entendre els sentiments dels altres.
- Resistir millor la pressió dels seus companys.
- Superar sense dificultat les frustracions.
- Resoldre bé els conflictes.
- Ser més feliços, saludables i tenir més èxit.
Aleshores caldria que des de les escoles s´impartís una educació integral, en que l´ensenyament inclogués tant habilitats pròpiament cognitives com emocionals ( és a dir habilitats tals com l´autoconeixement, l´autocontrol , l’empatia, assertivitat, responsabilitat personal, el saber escoltar i comunicar-se, resoldre conflictes i col·laborar amb els altres ) i això es podria dur a terme dins una metodologia en que la dinàmica de treball es basés en les intel·ligències múltiples de Gardner, ja que aquest parla entre d’altres, d’intel·ligència intrapersonal i interpersonal, que s´equivaldria en certa manera a la intel·ligència emocional de la que parla Goleman).
D’aquesta manera, aquest ensenyaments en educació emocional no els faria com una assignatura o programa a part del currículum escolar, sinó que els aplicaria en totes i cadascuna de les matèries que componen l´àrea curricular escolar. Per tant, l´ escolarització de les emocions (Goleman, 1995) es podria dur a terme analitzant les situacions conflictives i problemes quotidians que es donen en el context escolar i són susceptibles de generar tensió.
Aleshores dins d’aquest marc, des de l´escola, el que s´ha de pretendre és ensenyar als alumnes a modular la seva emocionalitat, desenvolupant a la vegada, la seva Intel·ligència emocional. Amb aquest finalitat però, seria necessari que els mateixos professors es convertissin en models d’equilibri, d’afrontament emocional, d’habilitats empàtiques i de resolució serena, reflexiva i justa dels conflictes interpersonals, com font d’aprenentatge vicari pels seus alumnes. A la vegada que haurien de procurar ajudar als alumnes a mirar en el seu interior sovint per tal que aquests descobrissin quins són els seus estats emocionals i per què estan provocats.
Aplicant aquests programes a l´escola, s´ensenyarà als alumnes a ser emocionalment més intel·ligents, dotant-los d’estratègies i habilitats emocionals bàsiques que els protegeixin dels factors de risc, o al menys, que pal·liïn els seus efectes negatius.
Així doncs, els models d’intervenció que proposaria serien bàsicament de dos tipus
-Aquells en que les lliçons sobre les emocions sorgeixin naturalment i espontàniament a la classe, independentment, com ja hem dit de l´assignatura que es tracti, mitjançant una acció tutorial concreta en cada moment . Per exemple, en quant a potenciar la comunicació: usar qualsevol ocasió que sorgeixi mentre s´està explicant un tema a fer que els alumnes facin intervencions més o menys llargues per acostumar-se a parlar en grup; aprendre a que s´ha de tenir en consideració que s´ha de respectar el torn de paraules; saber escoltar amb atenció i sense interrompre el que parla, mirar les persones quan ens parlen o parlem amb elles, respectar el silenci… O pel que fa a les competències de responsabilitat: atendre els càrrecs als que se´ls assigna (ser l´encarregat de repartir els fulls als companys, per ex); respectar el material, tant propi com comunitari; tornar el que ens han deixat i tenir-ne cura (per exemple intercanviar-se llibres de lectura, i tenir la responsabilitat de que no es faci malbé….)
-Aquells que mitjançant contes, activitats dinàmiques, i fotocopiables permetessin treballar la intel·ligència emocional, basant-se però, en els continguts propis de cada assignatura. Per exemple: s´està treballant les estacions de l´any. Aleshores el professor pot demanar que els nens pensin quins sentiments (tals com tristesa, alegria,..) els hi causa cada estació. O posem un altre exemple a classe de castellà es proposa la lectura d’un conte per fer-ne la posterior comprensió. Però com que el conte va sobre la sinceritat, això s’agafarà com a punt de partida per fer un debat de com sé sent un quan l’enganyen, …, etc
El contingut del programa emocional en quant a històries, recursos s´aniria complicant a mesura que el nen anés travessant els primers cursos de l’educació primària.
Cal dir, però, que a part de tot això, caldria que les escoles promoguessin a que els pares proporcionessin des de casa una educació emocionalment intel·ligent, també.
Psicòloga Imma Vidal 