Com podem plantar cara a la depressió?

Tothom sap a què ens referim quan parlem de depressió, i per això no ens entretindrem ni  en definir-la ni explicar-la. El que voldríem plantejar és quines coses es podrien fer per reduir la seva prevalença. Des del nostre punt de vista si tinguéssim un millor enteniment dels factors de risc i de les causes que l’originen ,  seria possible i més fàcil de prevenir-la, tant des d’un punt de vista sanitari com social.

Dins dels factors de risc que la desencadenen en trobem uns que són modificables, i que per tant podrem mirar de canviar-ne la situació, i d’altres que no es poden modificar. Com exemples de factors de risc immodificables trobaríem el gènere, l’edat, la majoria d’esdeveniments vitals estressants, patir certes malalties, experiència de maltractament a la infància, haver patit amb anterioritat depressió,…. I dins dels que, a priori, es podrien modificar trobaríem:  les dificultats financeres, el recolzament social, la relació amb la parella, la insatisfacció amb el treball….Ara bé, malgrat que la modificació d’aquests darrers factors pugui estar a l’abast de les nostres mans, requereixen canvis psicològics importants i difícils de realitzar sense ajuda externa. Per exemple, en un cas de problemes econòmics serà complicat emprendre accions per millorar-ho si estem deprimits, doncs ens mancaran les ganes per afrontar-nos al problema i sortir del pou.

Per això, convé potenciar també factors que podríem anomenar protectors de la depressió com serien gaudir d’un bon recolzament social o una bona convivència a la llar. Caldria animar a la persona a ser més activa, però sense forçar-la excessivament, i sense fer-li critiques ni retrets , ja que això pot fer que les coses empitjorin.

 A més existeixen una sèrie d’hàbits de vida saludables que poden ajudar a prevenir un estat depressiu, sobretot si ja ha aparegut algun episodi amb antelació:

Planificar el dia

Dur una dieta saludable

Realitzar exercici físic de forma regular

Mantenir una higiene del son adequada

Gaudir dels temps lliure, usant-lo en activitats de lleure que siguin satisfactòries

  També caldrà aprendre  manegar les situacions capaces de generar malestar psíquic, tot afrontant-se a elles. Per tant caldrà  que posem en funcionament estratègies d’afrontament davant d’una demanda  bé sigui interna o bé sigui ambiental. En aquest sentit serà important treballar en el maneig de les preocupacions que produeixen angoixa i la resolució de problemes

Quan les preocupacions no ens fan estar més alerta, no generen acció, o no ens fa preparar-nos millor, passen  a ser desadaptatives o inútils. Així doncs, caldria evitar tots aquells pensaments que girin sobre coses poc importants, que siguin improbables i sobre les que no tinguem control, d’aquesta manera podrem incrementar la nostra qualitat de vida.

Per altra banda caldrà manegar els pensaments persistents o obsessius. Algunes preocupacions són molt difícils de controlar o eliminar, i romanen en els nostres pensaments. Per poder controlar-les , hem de conèixer el tipus de preocupació de la que es tracta; és a dir, si és un problema sobre el que podem fer alguna cosa al respecte, o sobre el que no es pot fer res. En el primer cas , aleshores caldrà veure si l’actuació pot ser immediata o cal que s’estableixi un pla sobre quan, a on i com abordar el problema. També pot ser de gran ajuda mirar de distreure’s realitzant exercici físic, fent jocs mentals o centrar-se en el que ens envolta. Centrar-se en el món exterior ens impedeix pensar en preocupacions

Pel que fa a la resolució de problemes de la que abans parlàvem, es evident que tots tenim problemes i dificultats a la nostra vida diària, que de vegades ens poden causar angoixa i estrès . Aquests sempre els podem abordar en cinc passos:

vencer a la depresion
no rendirse

Fer un estudi de la situació problemàtica

Identificar el problema

Escollir una de les solucions generades

Elaborar un pla d’acció

Valorar el resultat de l’acció

Per acabar dir que es molt important mantenir una autoestima alta, ja que quan l’opinió que tenim de nosaltres mateixos es massa negatiu, pot influir en l’aparició de determinades malalties, així com en l’aparició de distorsions negatives, les quals aniran en contra de la nostra salut mental.

La depressió què és?

“No sé què em passa. No puc amb la meva ànima. No tinc forces per arribar a final del dia. Tan sols em ve de gust estar estirat. No tinc ganes de sortir, ni de veure ningú… Res que no tinc ganes de res”

La depressió és un trastorn afectiu que provoca un estat d’ànim de tristesa i abatiment, que causa  malestar mental i físic a les persones que la pateixen. És, de fet, una malaltia que afecta l’individu, els seus hàbits i la seva convivència familiar, laboral i social.

Els seus límits són difusos ja que mostra una gran heterogeneïtat en relació a les causes que la desencadenen, a la seva evolució, o a la intensitat en que es presenta: des d’una forma de reacció de relativa normalitat del ser humà front un esdeveniment de la vida (menopausa, part, dol…), fins a quadres molt greus que incapaciten al pacient per a dur a terme una vida normal respecte al seu treball, a la seva  família o a les seves relacions socials.

A mig camí trobaríem símptomes que poden aparèixer en forma d’episodi (un episodi que pot durar diversos mesos) i que, a vegades, es pot presentar més d’un cop a la vida. En altres ocasions, els símptomes poden no ser tan greus, tot i que poden ser persistents o, fins i tot, poden estar presents durant anys si no es tracten convenientment.

En els últims anys s’ha assistit a un important increment de la prevalença de la depressió a nivell mundial i, de forma paral·lela, a una disminució de la seva edat d’inici, de manera que s’ha convertit, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en un important problema de salut pública que afecta a uns 120 milions de persones, de les que menys del 25% tenen accés a tractaments efectius. A més a més, una de cada cinc persones arribarà a desenvolupar un trastorn depressiu al llarg de la seva vida, proporció que augmentarà si concorren altres factors, com malalties mèdiques o situacions d’estrès.

El seu tractament consisteix en fàrmacs o psicoteràpia, o bé en una combinació de tots dos, sempre en funció de la gravetat de la depressió i del tipus. Normalment les recurrències de la malaltia suposen un pitjor funcionament general, per tant, la finalitat dels tractaments, sobre tot les intervencions psicològiques, s’haurien de dissenyar de manera que redueixin el risc de patir recaigudes

Per això, un cop finalitzat el tractament serà necessari entrenar al pacient perquè segueixi determinats consells i formes de vida per a continuar amb aquesta millora, com ara realitzar exercici físic, seguir una dieta equilibrada, tenir cura de la salut, parlar amb el terapeuta de forma periòdica, tenir pensaments positius, expressar les emocions, etc.

Per altra banda, també és molt important realitzar tasques de prevenció del trastorn depressiu per tal que la persona que presenta els primers símptomes busqui ajuda de seguida i així eviti un agreujament de la malaltia.