M’agradaria reprendre un tema que fa un parell de mesos vam encetar, el dels errors espontanis de substitució que cometem al moment de parlar, i indagar amb una mica més de profunditat les causes que poden haver causat aquella paraula errònia, com podria ser ara el context en que s´ha dit, el context previ en que es trobava el parlant, els pensaments que tenia el parlant en aquell moment….
Una mostra de repertori d´errors espontanis podria ser el següent :
a)“A patir de demà sortiré més poc, doncs s´acosten els exàmens i vull estudiar”
Podríem considerar-lo un error espontani de substitució, doncs en lloc de dir menys, diu més (antònim), tot i que el parlant ràpidament se´n doni compte i hi afegeix poc per mirar d´arreglar gramaticalment la frase, però el resultat no és un altre que la combinació incorrecta : més poc
b)Posa´l a l´últim prestatge, vull dir el primer!
Tal volta la persona diu la frase no parant-hi massa atenció, doncs estava ja concentrada en la següent cosa que anava a fer
c) Puja el llibre al pis de baix, que se´l vol mirar la Laura!
Seria una situació semblant a l´anterior, en que la persona empra l´antònim (baix)en lloc de l´adverbi correcte (dalt).
d)Quin collaret més maco que portes!
A primer cop de vista no sembla que aquest enunciat contingui cap error espontani. Però sí que ho seria si al qui va dirigit el missatge no portés un collaret, sinó un braçalet. Aleshores, ens trobem front una substitució semàntica en que les dues paraules pertanyen al mateix camp semàntic (homònimes)
e)Anna, passa´m la forquilla! (quan en realitat el que volíem era la cullera)
Ens trobem en una cas igual a l´anterior
f)Passa´m la clau anglesa, vull dir el martell, que està damunt de la taula!
g) Apuja la finestra per tal que entri claror, si us plau, que no m´hi veig gaire.
Aquí estaríem front una substitució semàntica en que els dos elements estan en el mateix camp semàntic i on concretament el merònim persiana seria substituït per finestra.
h) Però si el Marc no té gos,…vull dir mòbil! Com el vols localitzar tu, ara?
Es tracta d´un error en el curs de l´enunciat, que és corregit just després d´acabar de dir-se. Podria ser que la substitució lèxica de mòbil per gos ve d’una paraula provinent d´un context anterior.
Fent un anàlisi de les frases que hem posat com hipotètics exemples, podem veure que en totes les substitucions la relació del significat és molt propera, tenint com a protagonistes antònims o altres relacions semàntiques, com ara hipònims, comerònims… Per exemple cullera i forquilla com hipònims de l´hiperònim coberts, o clau anglesa i martell com hipònims de l´ hiperònim eines; o persiana seria el merònim de finestra.
Amb els resultats podríem comprovar que tots els errors semàntics de la parla en l´accés al lèxic estan relacionats amb fallades en el moment de recuperar el lema: es vol dir un concepte, però acabem dient una paraula errònia que no és la que estava implicada en el concepte que volíem dir originàriament. El que de fet està passant és que hi ha un problema en la selecció del lema que es dóna perquè té lloc l´activació simultània de varis elements que estan semànticament relacionats.
Si per exemple agafem la frase de la cullera: el parlant volia dir un missatge que implicava el concepte d´una cullera; aquest concepte, però, ha activat també el lema forquilla. En el lèxic mental, els lemes que estan relacionats semànticament deuen estar també estretament associats. Per alguna raó, l´activació de forquilla és més fort, en aquest cas, (probablement sigui per freqüència d´ús) que la de cullera, i això produeix la substitució .
Aleshores, podem constatar que el nostre lèxic mental no és una simple llista d´elements, sinó que un conjunt estructurat que ja anem disposant en forma de xarxes semàntiques de ben petits, a mida que anem aprenent les regularitats de la llengua que ens és pròpia i ens anem fent més competents en la mateixa.
Així doncs, a la ment, les paraules estan organitzades de forma que les que estan semànticament relacionades estan més a prop unes de les altres que les paraules que no ho estan. Aleshores haurem de trobar com un fet plausible que un lema donat estigui estretament connectat al seu o als seus sinònims, cohipònims i fins i tot als seus antònims,… i que per tant poden activar-se parcialment al mateix temps, i se´n pot triar un de no correcte. De fet, des de ben petits de la majoria de conceptes n´aprenem els dos extrems contrastats: blanc-negre, petit-gran, gras-prim, dalt-baix…. Aleshores si en el nostre sistema cognitiu els lemes semànticament propers es poden activar a l´hora, és més fàcil de pensar que ho pugui fer escollint al contrari que és al que normalment hem pogut associar amb més força amb el lema correcte.
De totes maneres, quan es produeix un error no és gens fàcil entendre i deduir la forma com el nostre sistema cognitiu treballa. Molts cops, quan es produeix un error en la parla, simplement és degut a que l´emissor del missatge parla massa ràpid i/o sense prestar massa atenció a allò que està dient, perquè rep la interferència d´alguna altra conversació anterior o paral·lela a la seva, o fins i tot pot haver-hi un efecte de freqüència tal i com també hem vist. Tots aquests factors seran els que influiran en definitiva, en el resultat dels enunciats emesos.
Es creu que les unitats lingüístiques són discretes, doncs si no fos així, quan hi hagués un error, aquest no es donaria en una paraula en concret, sinó que afectaria a tota l´oració, i això no passa. I a més, tots els errors ens venen a corroborar el fet que el llenguatge és productiu, doncs l´error s´ha d´entendre com una formació original, que no ha sigut dita ni escoltada abans, que malgrat no sigui correcta lèxicament parlant, es troba seguint les normes fonològiques de la llengua.
Per altra banda, cal esmentar que si la producció no fos serial, seria més difícil poder explicar els errors de substitució, doncs tots els nivells (sintàctic, lèxic, morfològic i fonològic ) s´activarien a l´hora, fet que faria que es produís una autocorrecció fent més improbable que es donessin els errors per substitució.
A banda de tot això, és interessant també constatar que els errors lèxics, poden afectar per a substantius, adjectius, verbs i adverbis, i que sempre, a més, els noms substitueixen als noms, els verbs als verbs; és a dir que cada classe gramatical és substituïda exclusivament per la seva classe gramatical. Això indica que la persona que parla determina abans que res la categoria sintàctica.
Aleshores per tot el que hem anat exposant, podríem concloure dient que, en general, el processament lèxic és un procés continu extremadament ràpid i eficient, i aquesta facilitat, inconsciència i velocitat són molts cops les variables que fan que dits errors espontanis es produeixin, malgrat las representacions lèxiques són com les entrades d´un catàleg en les que van escrites les propietats tan sintàctiques com semàntiques de cada una de les peces, el nostre sistema cognitiu pot agafar l´errònia i per freqúència d´ús o associacions que portem fent des de la infància, fins i tot l´antònima.
Psicòloga Imma Vidal 