Categoria: Nutrició

Tractament dietètic dels trastorns del comportament alimentari.

per Imma Vidal, posted in Nutrició, Trastorns alimenticis

L’anorèxia i bulímia nervioses són trastorns greus, potencialment crònics i que es caracteritzen per períodes de reactivació; per això cal que el seu abordatge terapèutic es faci des d’una perspectiva més àmplia:

  • Tractament dietètic
    • Rehabilitació nutricional, per tal que el pacient assoleixi un pes adequat segons la seva talla, sexe i edat.
    • Recuperació d’hàbits alimentaris sans.
  • Tractament psicoterapèutic
    •  Cal ajudar al pacient al manteniment d’una conducta alimentària adequada.
    •  Cal ajudar-lo a modificar les actituds distorsionades cap a la figura i el pes. 
  • Tractament farmacològic per aquells casos que així ho requereixin.

Tractament dietètic

Caldrà fer un pla d’alimentació individualitzat, segons la situació orgànica de cada pacient i l’actitud front el menjar i el pes que aquesta persona tingui.

Sobretot s’ha d’incidir en el concepte d’alimentació variada i equilibrada mitjançant recomanacions generals, com ara que és adequada una ingesta proteica que representi el 15-20 % de les calories total diàries ingerides, una ingesta de carbohidrats que representi el 50-55%, i la resta, un 25-30%, s’hauran de prendre en forma de greixos.

Anorèxia nerviosa

Per tal d’aconseguir la normalització de la dieta i la recuperació del pes en persones amb anorèxia caldrà que se’ls estimuli a que progressivament introdueixin aliments que abans rebutjaven pel seu alt contingut energètic.

Posem un exemple, com hem dit cal recomanar una ingesta de greix de l’ordre del 25% al 30% de les calories totals diàries. Malgrat que alguns pacients poden acceptar petites quantitats de greix afegit (oli per amanir..) en la seva dieta, molts el toleraran millor quan el contingut greixós sigui menys evident ( introduir-lo en forma de formatge,…)

Altres pacients poden acceptar, en canvi, que se’ls estimuli perquè de forma gradual passin de consumir productes sense greix (llet desnatada) a productes amb poc greix i finalment a aliments amb el seu contingut normal en greix (llet sencera).

D’aquesta manera, i a la vegada que se’ls ajuda perquè, poc a poc, vagin acceptant els seus canvis corporals, el pacient anirà reestructurant els seus hàbits alimentaris tot seguint una dieta completa, equilibrada i ben distribuïda al llarg del dia.

Caldrà advertir als pacients que durant la realimentació és freqüent que es produeixi distensió abdominal, meteorisme, estrenyiment i dispèpsia que estan relacionats amb un buidament gàstric lent i una hipotonia intestinal a conseqüència de la malaltia, però que a mida que el tractament avança aquests símptomes tenen tendència a desaparèixer.

Quines pautes els poden ajudar?

  • Es recomana fraccionar la ingesta en quatre preses diàries. Si el pacient ho tolera, es pot introduir una altra presa a mig matí.
  • Caldrà regularitzar els horaris de les menjades, sense saltar-se cap àpat
  • Dedicar el temps necessari a cada menjada. No perllongar la duració de la ingesta més enllà d’uns límits raonables
  • Sempre que sigui possible, realitzar les menjades en l’entorn familiar habitual.

De fet, l’assoliment d’un pes ponderal adequat per si sol pot donar lloc a una millor de certes alteracions psicopatològiques com la disminució de l’estat d’ànim, l’obsessivitat, la irritabilitat…que mostren aquests pacients.

I en el cas de la bulímia?  

En els cas dels pacients amb bulímia, caldrà aconseguir l’eliminació dels afartaments i aconseguir que adquireixin hàbits adequats pel que respecte a la conducta alimentària.

Les persones bulímiques han d’aprendre a comportar-se de forma normal quan tenen menjar a prop, a menjar per raons correctes i a seguir una dieta sana sense culpabilitat

Distribució de la dieta

  • Regularitzar els horaris dels àpats; han de menjar poc i sovint, es a dir fer varies menjades al dia ( esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar, ressopó).
  • Evitar els períodes de dejuni prolongat ja que afavoreix l’afartament.
  • Evitar menjar entre hores.
  • Evitar una dieta molt restrictiva, fins i tot en casos en que existeixi sobrepès, ja que afavorirà la ingesta compulsiva.
  • S’han d’evitar els hidrats de carboni refinats, i incloure en la dieta proteïnes i fruita fresca.
  • Incloure aliments rics en fibra, per tal d’augmentar la sensació de sacietat i així evitar els afartaments

La psicologia i la nutrició tenen res a veure?

per Imma Vidal, posted in Nutrició

Hi ha una clara relació entre emocions i nutrició, ja que el que mengem no tan sols afecta a com ens sentim, sinó que el com ens sentim, determina que mengem d’una manera o altra.

Qui no ha fet en algun moment de la seva vida dieta per perdre aquell quilo de més que li sobrava? Recordeu com us sentíeu? Pot ser irritables o de mal humor, i a la mínima que us deien alguna cosa, saltàveu?

O qui no ha anat a la nevera després d’un dia estressant de feina en busca d’algun aliment que li calmés les seves emocions?

De quina manera es relacionen?

El nostre estat d’ànim i el com ens sentim afecta la nostra manera de menjar, doncs tot aquest seguit de variables psicològiques ens influeixen en el nombre de menjades que fem, en la velocitat a la que ingerim els aliments, en el tipus d’aliments que consumim…

I què passa quan hi ha alguna patologia de base?

Una persona que pateix de bulímia nerviosa, per exemple, usa l’acte de menjar com resposta als seus problemes. Es val d’afartaments secrets per a alleugerir l’estrès, la soledat, l’ansietat o la depressió, sentiments que no se sent capaç de compartir amb ningú més, doncs per ella és molt important donar una imatge d’èxit i autocontrol.

Aquestes persones no tenen control sobre les sessions d’afartaments, i aleshores cada cop que n’acaben una, recuperen el control mitjançant la purga, i es prometen que no ho tornaran a fer (cosa que no podran complir).

O si pensem amb l’obesitat, pot ser que les persones que en tinguin, estiguin menjant molt més del que necessiten com una forma d’evadir-se dels problemes que se’ls hi presenten (divorci, pèrdua de feina, la mort d’un ésser estimat..) i fan servir el menjar com una font d’obtenir plaer.

Aleshores, i tot i que en un inici no fos així, la ingesta compulsiva d’aliment es pot haver convertit en un hàbit i en una part important del pacient.

Val qualsevol aliment per calmar les nostres emocions?

Sembla que els hidrats de carboni refinats(pastels, galetes pa, xocolata…) o aliments grassos ( formatge, mantega gelats…) són els preferits pels pacients per calmar els ànims.

Com pot ajudar la psicologia

El tractament dietètic de qualsevol persona que es vulgui aprimar, hi hagi o no psicopatologia de fons, no només s’haurà de dirigir a assolir un pes adequat segons edat, sexe i alçada, sinó que també caldrà que abordi tots aquests altres aspectes involucrats en el menjar i que no tenen res a veure amb l’alimentació pròpiament dita. Per tant, queda palès que la figura del psicòleg és imprescindible per un desenvolupament saludable de l’individu.

A mida que la persona vagi baixant de pes, s’hauran d’anar controlant totes aquelles variables psicològiques vagin sorgint i puguin alterar que la persona s’adhereixi al tractament, ja que els canvis emocionals són molt importants a l’hora d’aconseguir un canvi permanent en les costums que afecten a l’alimentació. Així per exemple, una persona obesa que ho ha sigut des de la seva infantesa mai no ha tingut una representació del seu cos prim, i qualsevol canvi que tingui lloc, no tant sols afectarà al seu pes, sinó que tindrà conseqüències també en la seva identitat. Des de la psicologia li donarem el suport necessari perquè dugui a terme la dieta amb èxit.