Com podem fer perquè hi hagi un bon intercanvi entre els diferents grups d’edat d’una comunitat? Com podríem crear vincles d’unió entre els diferents habitants, de diferents edats, dins d’una comunitat? És ben palès que és difícil l’apropament de persones d’edats radicalment diferents en un mateix entorn social, doncs el que passa habitualment és que no tenen accés els uns amb els altres. La nostra proposta plantejaria un Programa que consistís en una sèrie de tallers, cursos i activitats lúdiques amb la finalitat d’apropar, promocionant la solidaritat entre generacions, i trencar els estereotips que cada un d’aquest grups té associat, a la vegada que així es possibilitaria la transmissió d’aspectes culturals i de valors.
Una possible proposta a mode de prova seria per exemple, que durant un any lectiu, dissabtes i diumenges, es fessin 4 tipus d’activitats per promocionar la relació entre els membres de diferents generacions que habitualment no tenen accés a relació. Diem educacional, perquè cada grup d´edat ensenyaria els seus coneixements i les seves destreses a altres grups d´edats. S´aprofitaria així els recursos de suport i el “valor afegit” que cada generació té respecte a les altres, fet que a més afavoriria la societat en els seu conjunt, creant un grau de cohesió social més elevat. Aquest programa proporcionaria als participants l´oportunitat de desenvolupar qualitats tals com iniciativa, flexibilitat, tolerància, empatia i creativitat , per tal d´obtenir un sentit de responsabilitat social i una comprensió del valor de l´aprenentatge al llarg de tot el cicle vital; àdhuc podríem parlar d’un potencial benefici dels plans intergeneracionals per millorar la resiliència dels joves. Aquest 4 blocs d’activitat serien els següents:
Persones grans que expliquessin als joves la seva història, els seus coneixements… sobretot, lligats a les tradicions de la comunitat. Això ho faran explicant als joves i adolescents les seves experiències personals i sociohistòriques, així com la manera com han viscut determinats esdeveniments. A més, mostraran fotografies personals i del barri antigues, i n’explicaran els esdeveniments i records associats a elles.
Objectius :
Augmentar la implicació emocional amb el món extern de les persones grans, disminuint el sentiment de passivitat i d´aïllament que puguin tenir.
Augmentar la seva participació social per tal que es mantinguin actius i vinculats al seus contextos de referència (font de socialització), augmentant el seu grau de benestar i de satisfacció amb la vida, ja que la seva imatge social és veu millorada; àdhuc podent arribar a produir això una potencial reducció de la seva mortalitat, ja que senten que les seves accions són útils
Ajudar a les persones grans a refrescar la pròpia apreciació de les seves experiències del passat
Transmetre valors i tradicions als joves, augmentant-ne la seva curiositat; construir i donar força a la cultura
Joves que ensenyen l´ús de les noves tecnologies, i concretament d’Internet, a les persones grans. El hi ensenyaran a buscar informació del passat; serà una forma de contrastar i poder reconstruir els cicles vitals de les persones grans, així com de conèixer per part dels joves la història de la seva societat, a la vegada que les persones grans aprendran el funcionament d’Internet i a cercar-hi informació
Objectius:
Les persones grans tindran l´oportunitat de seguir aprenent, desenvolupar relacions socials amb joves, i esdevenir integrat en la vida de la comunitat.
Que joves i adolescents millorin les seves actituds envers persones grans, per tal de trencar estereotips i mites relacionats amb l´edat, augmentant la tolerància, el nivell de benestar i proximitat entre aquests dos grups d´edat
Adults que parlen als joves de les seves professions, oci (cuina tradicional, música…) Es durà a terme fent descripció de cada una de les professions, i les coses positives i negatives que comporten, i sempre amb el recolzament d’Internet. També es faran tallers de cuina (mirant de buscar la recepta a Internet, veure’n l´origen…), de música..
Objectius:
Per tal que els joves i adolescents prenguin consciència del seu futur, apropant temes culturals del seu entorn, així com la transmissió de valors.
Potenciar les relacions interpersonals, que són una font de socialització
Els joves podran valorar els assoliments aconseguits pels adults, així com tindran accés a l’ajuda dels adults en els moments difícils
Gent gran que explica contes als infants, fent titelles i teatre; manualitats, jocs de creació i experimentació (amb farina, xocolata, tast de fruits secs), i cantant cançons Les representacions de les obres de titelles i el seu argument seran dissenyades, elaborades i executades per la pròpia gent gran, i s´inventaran els jocs creatius sempre relacionats amb els esdeveniments propis i les tradicions de la comunitat, usant objectes que estiguin en aquell moment a l´abast (Ex: tardor: època de nous, ametlles….). Segons quin domini (creativitat, …) sigui el que predomina en les persones es repartiran les diferents tasques (Ex un pintor retirat serà el qui farà decorats, un escriptor o un mestre: els diàlegs de l´obra, una modista:titelles, un pagès: experimentació amb fruits secs….)
Objectius:
Es possibilitarà la interacció i intercanvi entre dues generacions molt allunyades en el temps, compartint habilitats, creativitat, coneixements i experiències, emocions…
Canalitzar les potencialitats de les persones grans, augmentant la seva autoestima
Potenciació, també, de les seves capacitats cognitives i motores
Renovar la capacitat per divertir-se de les persones grans. Sentir-se necessitat, el que probablement farà que augmenti el tenir cura de la seva salut
Nens: canvi de percepció de les persones grans, a la vegada que facilitarà la vivència de diferents experiències a través de la diversitat del material, situacions…
Potenciar la vessant educativa dels joves i adolescents
Apropar temes culturals del seu entorn, la transmissió de valors i la realitat de la vellesa de forma positiva i enriquidora
Dos aspectes de la vida quotidiana rellevants per a moltes persones grans, i on intervenen les seves capacitats cognitives, són la lectura i la comprensió dels prospectes dels medicaments i el seguiment correcte dels tractaments mèdics que necessiten (número de medicaments a prendre, quan i com prendre’ls, etc.)
Aleshores ens podem plantejar quins són els canvis cognitius que poden interferir en aquests aspectes a la vellesa.
És evident que en aquesta etapa del del desenvolupament humà el rendiment en les tasques de comprensió escrita es veu afectada de forma normal pel declivi dels processos sensorials (pèrdua agudesa visual…), havent-hi però una afectació més gran contra més complexa sigui l´estructura sintàctica o contingut del text.
De fet, la dificultat en la comprensió d’instruccions mèdiques ( i per extensió de comprensió dels prospectes que usen la mateixa terminologia) és un dels canvis en mecanismes de processament bàsic associat a l´edat. La disminució de la velocitat de raonament de les persones d’edat avançada dóna lloc a una disminució de la capacitat dels recursos de processament d’informació de l´individu i/o del mecanisme general del sistema de memòria.
Pel que fa a l´aprenentatge, hi ha una disminució de la capacitat per a formar noves associacions, degut a una menor velocitat de processament de la informació, com conseqüència d’una atenció menys eficient o de pèrdua neuronal. L´atenció selectiva disminueix, per una disminució en l´habilitat d’inhibir l´entrada d’informació irrellevant, la qual cosa implica l´existència de pèrdues en la memòria de treball, ja que aquesta veu disminuïda la seva capacitat per a manejar adequadament la informació rellevant.
La memòria a llarg termini també empitjora, degut a una disminució en la capacitat de magatzematge, codificació i recuperació de la informació. Les persones grans tenen a més, àrees del llenguatge afectades (recuperació de paraules..). L’envelliment afecta a la memòria explícita i, concretament, a la denominada memòria episòdica i memòria semàntica(és la base de coneixements de l´individu). Dins de la memòria episòdica afecta sobretot a la memòria retrospectiva (s´assimila al record de fets passats), però també en certa mesura a la memòria prospectiva( implica record d’una acció que s´ha de dur a efecte en el futur).
Una llista de possibles recomanacions que podrien millorar el rendiment de la gent gran en aquestes tasques (lectura/comprensió de prospectes i seguiment correcte de tractaments) serien:
–La memòria és una capacitat no estable que pot veure´s afectada per factors emocionals, educacionals, contextuals….. Per tant, cal entrenar-la, potenciar-la i optimitzar-la.
-El coneixement derivat de més experiència constitueix una via mitjançant la qual es poden reduir les diferències en la capacitat d’atenció com a conseqüència de l´edat. Per tant, cal promoure l’aprenentatge a través de l´entrenament i la pràctica: com més avesat s´estigui a llegir prospectes més fàcil serà la seva comprensió.
-També ajudarà el manteniment d’un bon estat de salut, la pràctica d’exercici, l’entrenament en velocitat de resposta, el control de l´ansietat (no creure que la pèrdua de capacitat cognitiva és la que toca per edat) i l´ús d’estratègies per solució de problemes, com és el llegir més lentament per tal d’assolir una precisió més gran.
-Per optimitzar l´eficàcia de la memòria, un autor anomenat Skinner (1983) proposa facilitar el procés d’autoinducció de la mateixa, és a dir que el record de l´acció que s´ha de realitzar en el futur es posi en marxa quan es doni un determinat esdeveniment ( per ex, perquè hem associat que la presa de pastilles es fa juntament amb els postres )que no pas que es posi en marxa seguint un criteri temporal ( en recordar-se de prendre-les a l’hora de dinar).
–Emprar estratègies per tal de reduir la càrrega de la memòria de treball ( per exemple dedicant més temps al principi del text per a elaborar un model mental o emprar un temps extra per a processar la informació quan així ho requereixi la dificultat del text, o prospecte en el nostre cas
Malgrat existir una gran variabilitat, la vellesa sol comportar canvis econòmics, biològics i físics, que esdevenen transicions normatives a la vida, però que suposen canvis d’estatus i de rols importants (jubilació, niu buit, dol pel cònjuge…). Aleshores, les necessitats de recolzament de la gent gran es fa palesa, ja que qualsevol canvi requereix ajustaments i transformacions d’hàbits per tal d’adaptar-se a la nova realitat
Soc de l’opinió que seria necessari potenciar els recursos de la gent gran, per tal de fer de la vellesa una etapa de creixement. De fet, està comprovat que el recolzament social afavoreix la salut física i psicològica i l’adaptació a la malaltia, afavorint el manteniment de pautes de salut. Però no tan sols és vital el recolzament rebut, bé sigui formal o informal, sinó que també ho és el recolzament percebut per la persona. A més, qualsevol canvi s’assumeix millor a través d’un període de preparació que permeti l’ajustament individual i social.
Per tal fi, caldria dissenyar programes que per una banda proporcionessin coneixements sobre la pròpia vellesa, que treballessin sobretot la capacitació de l’individu a ser independent i que estimulessin la pròpia iniciativa i activitat; iper l’altra augmentessin les seves relacions interpersonals. Per tant, penso que seria bo agafar com referència les teories del cicle vital i la teoria de Bronfenbrenner, segons les quals dotant de recursos i estratègies òptimes a les persones grans, doncs es podria aconseguir la seva realització personal i social amb una participació plena i sentiment de competència, mentre no es manifestessin discapacitats o dependències significatives. Així és que la persona no tan sols seria receptora del programa sinó que, com a individu, proporcionaria recolzament als altres sentint-se útil i conseqüentment s’evitaria l’aïllament.
He estat molts anys treballant en l’àrea del Raval de Barcelona, i el que me n’he adonat és que hi ha molta gent que viu en la solitud. Penso que el que s’hauria de fer, és que partint dels seus punts forts i de les seves experiències, els hauríem de dotar de serveis específics que donessin resposta a les seves necessitats. Hauria de ser però la pròpia gent gran la que exposés les seves preocupacions i inquietuds, i a partir d’aquí i del que haguem pogut observar a nivell de carrer, decidir tots plegats el millor programa a desenvolupar.
Cal posar èmfasis en les potencialitats de l‘individu, tot afavorint les seves habilitats i competències amb l’objectiu d’augmentar la seva capacitat per afrontar amb èxit futures situacions potencialment adverses i esmorteir els efectes nocius dels estressors de la vellesa i, en general, per a promoure un funcionament òptimament competent i saludable. Però penso com he dit que són especialment importants en aquesta etapa les intervencions per a promoure la interacció i el contacte social ja que són una de les formes més potents d’ afavorir l’adaptació. Està provat que l’aïllament social i la soledat de la gent gran va lligat a un declivi tant a nivell físic com mental; però si potenciem les habilitats socials, indirectament estarem disminuint els possibles estressors que poden emergir en el curs d’aquestes relacions interpersonals. I a més a més, afavorint el contacte entre iguals i/o amb altres generacions aconseguirem encara més reduir l’estrès social.
Objectiu prioritari: Prevenir, compensar o demorar els canvis físics, cognitius…i en últim terme millorar la qualitat de vida i el benestar de la persona grans
Objectius específics
Potenciant els recursos individuals per afrontar els esdeveniments vitals que tenen lloc a la vellesa
Potenciant les capacitats cognitives i motores
Potenciant que la gent gran desenvolupi un paper més actiu a la societat i aprofitant les seves experiències i habilitats en benefici a la societat
Potenciant la participació social i les relacions i la solidaritat intergeneracional
Potenciant a que realitzin activitats socials interessants per ells i la comunitat, potenciant a la vegada la seva autoestima
Fomentant espais i situacions d’intercanvi d’experiències i de coneixements, per tal de construir i donar força a la cultura
Reelaborant el rol del jubilat trencant estereotips i actituds negatius envers la vellesa(tradicionalment vellesa s’associa a retir, malaltia o dependència).
Potenciant la sensació de control personal, mitjançant la identificació d’estratègies per a augmentar la percepció de control i autoeficàcia
Mantenir les funcions cognitives en un estat òptim és el principal factor determinant de la qualitat de vida d’una persona de qualsevol edat. Certes capacitats com la memòria, el raonament o la comprensió poden començar a minvar a partir dels 45/49 anys i, com és natural, a velocitat més ràpida en persones més grans.
Canvis cognitius en la vellesa
El rendiment en les tasques de comprensió escrita es veu afectada de forma normal pel declivi dels processos sensorials (pèrdua agudesa visual)
La disminució de la velocitat de raonament de les persones d’edat avançada dóna lloc a una disminució de la capacitat dels recursos de processament d’informació de l’individu o mecanisme general del sistema de memòria
Pel que fa a l’aprenentatge, hi ha una disminució de la capacitat pe a formar noves associacions, degut a una menor velocitat de processament de la informació, com conseqüència d’una atenció menys eficient o de pèrdua neuronal
L’atenció selectiva disminueix, per una disminució en l’habilitat d’inhibir l’entrada d’informació irrellevant, la qual cosa implica l’existència de pèrdues en la memòria de treball, ja que aquesta veu disminuïda la seva capacitat per a manejar adequadament la informació rellevant
La memòria a llarg termini també empitjora, degut a na disminució en la capacitat de magatzematge, codificació i recuperació de la informació. Les persones grans tenen a més, àrees del llenguatge afectades (recuperació de paraules..)
L’envelliment afecta a la memòria explícita i, concretament a la denominada memòria episòdica i memòria semàntica (és la base de coneixements de l’individu). Dins de la memòria episòdica afecta sobretot a la meòria retrospectiva ( s’assimila al record de fets passats), però també en certa mesura a la memòria prospectiva (implica record d’una acció que s’ ha de dur a efecte en el futur)
Recomanacions
Està clar que “Tot el que s’exercita millora, i tot el que no s’exercita es perd”
La memòria és una capacitat no estable que pot veure’s afectada per factors emocionals educacionals, contextuals,… Per tant, cal entrenar-la, potenciar-la i optimitzar-la.
El coneixement derivat de més experiència constitueix una via mitjançant la qual es poden reduir les diferències en la capacitat d’atenció com a conseqüència de l’edat. Per tant, cal promoure l’aprenentatge a través de l’entrenament i la pràctica: com més avesat s’estigui a llegir textos més fàcil serà la seva comprensió
També ajudarà el manteniment d’un bon estat de salut, la practica d’exercici, l’entrenament en velocitat de resposta, el control de l’ansietat ( no creure que la pèrdua cognitiva és la que toca per edat) i l’ús d’estratègies per solució de problemes, com és el llegir més lentament per tal d’assolir una precisió més gran
Per optimitzar l’eficàcia de la memòria, cal facilitar el procés d’autoinducció de la mateixa, és a dir que el record de l’acció que s’ha de realitat en el futur es posi en marxa que es doni un determinat esdeveniment ( per ex, perquè hem associat que la presa de pastilles es fa juntament amb les prostres ) que no pas que es posi en marxa seguint un criteri temporal (enrecordar-se’n de prendre-les a l’hora de dinar)
Emprar estratègies per tal de reduir la carregar de la memòria de treball ( per ex. dedicant més temps al principi del text per a elaborar un model mental o emprar temps extra per a processar la informació quan així ho requereix la dificultat del text)
En nuestra sociedad, hay muchos estereotipos preestablecidos sobre la vejez que hacen que situaciones que en otros colectivos pudiesen ser considerados como malos tratos, en el grupo de personas mayores no lo sean o pasen más desapercibidos.
Aunque en principio las necesidades físicas de la persona mayor estén bien atendidas, de forma involuntaria y/o por omisión, se puede estar propiciando a ésta tratos abusivos o negligentes que quedan enmascarados o incluso no sean considerados como tales, sino que son vistos como una práctica habitual, aceptada y normalizada, tanto a nivel familiar como a nivel institucional.
Así
es que cuidadores o familiares, aun no siendo conscientes, pueden tener
actitudes que conducen a un trato denigrante o vejatorio hacia este colectivo, pues pueden estar
vulnerando la dignidad y los derechos básicos que toda persona tiene, y estar
propiciando sin querer:
Maltrato psicológico:
Humillacióny ridiculización de la persona: en ocasiones se ignora la presencia de la persona mayor y se hacen comentarios inadecuados, hirientes o incluso humillantes, como si el padre o la madre no estuvieran delante: “A dónde vamos a llegar, ya chochea”.
Ataque a la integridad moral mediante agresiones verbales (“Abuela se te ha parado el reloj. Tú no entiendes como son las cosas ahora…”)
O un ataque a la dignidad de la persona en una institución para gente mayor sería: “No te preocupes Juanillo, puedes hacértelo encima, llevas pañal”. Se está anteponiendo la comodidad del cuidador, de no tener que llevar a la persona al baño, ante la necesidad de ir de éste
No dejarle tomar sus propias decisiones, y lo que es peor en ningún momento pensar en los intereses del padre o madre, en lo que ella quiere y/o necesita, menoscabando su capacidad para asumir responsabilidades. Con su oposición se está vulnerando su autonomía (por ej. hijos que deciden unilateralmente por sus padres: si le ponen o no una cuidadora, cuantas horas la contratarán…., o hijos que deciden como debe ir vestido su familiar…)
Falta de consideración de los deseos de la persona mayor y sobreprotección que seguramente esté generando sentimiento de inutilidad (“En vacaciones no se nunca donde estaré, dice una señora mayor, que debe adaptarse a las vacaciones de sus tres hijos).
A nivel institucional: Despersonalización en el trato, proporcionando servicios de acuerdo a criterios generales (hora del baño) que desatienden las necesidades particulares de cada usuario (igual no le apetece bañarse en esos momentos, o al contrario le desatienden cuando quiere ir al baño con el pretexto que ya lleva pañal).
Infantilización en el lenguaje, y en el trato: “¿Qué tal vamos Juanillo? Esto a ciencia cierta provoca pérdida de identidad y baja autoestima, pues lo tratan como si fuese un niño.
En ese mismo sentido, uso de la primera persona de plural; ¿Qué tal vamos Juanillo? ¿Hemos dormido bien?
Y también el paternalismo: “Juanillo, no te acuerdas” “No te preocupes Juanillo”
Maltrato económico: hijo que, sin consentimiento explícito del padre, va a disponer de su dinero para ponerle una persona para que la cuide.
Maltrato físico: cuando se les da una pastilla para que nos dejen dormir(se está haciendo un inadecuado uso de medicación con el fin de favorecer el descanso y la tranquilidad de los cuidadores sea a nivel residencial o familiar).
Negligencia de tipo
emocional/psicológica
Cuando en una residencia, los dos auxiliares que atienden a la persona mayor (lavándola, por ejemplo) están hablando entre ellos de sus cosas. La indiferencia o trato de silencio es una de las formas menos visible de maltrato a los mayores.
También vemos una negligencia importante (física y emocional) cuando una persona mayor demanda ir al baño y le dicen que no lo necesita que ya lleva pañal (trato denigrante y vejatorio; en lugar de potenciar o mantener su autonomía, lo que se está haciendo es propiciar o agravar su incontinencia). Lo he vivido en mis propias carnes, cuando tenía a mi madre en una residencia.
Esto es así porque los prejuicios y mitos existentes sobre este colectivo influyen en cómo nos acercamos a ellos y en cómo los tratamos. En nuestra sociedad, el envejecer lleva consigo el marginamiento.
El envejecimiento se ve como algo negativo, y estas concepciones erróneas favorecen una visión deshumanizada de las personas mayores, lo cual influye en las actitudes que la gente tiene respecto a ellos, y de aquí que sea más fácil la impunidad frente a los malos tratos que padecen, por un simple desconocimiento del problema
Pero ya no sólo eso, al lado de la escasa sensibilidad y consciencia social del problema, existe muchas veces una negación de su existencia por parte de los profesionales de centros residenciales seguramente influido por el propio edadismo. Además, las incapacidades físicas o psíquicas, contribuyen a que las personas mayores aumenten su dependencia del cuidador para el apoyo psicológico, físico y material.
Esto a la larga constituye una carga para este último que puede generar estrés. Esa situación puede verse exacerbada por la falta de recursos (mínimo personal en las instituciones) y de servicios de apoyo, con lo que hace que cada cuidador tenga sólo un corto periodo de tiempo para dedicar a quien ha de atender y se vea sobrepasado por la situación.
Por
otro lado, es evidente que si una persona cree en un determinado mensaje (que
no vale nada), se lo acabará creyendo, lo interiorizará y actuará o seguirá un guion
que se ajustará a la conducta que se espera de él (ajustada a esos estereotipos
sociales), con lo que esa autopercepción negativa hará que la persona mayor
asuma, aún más, un rol pasivo que será la causa de su baja autoestima y autoconcepto negativo, que a su vez, llevará a
que haya un cumplimiento de expectativas y, por tanto, se cerrará el ciclo
vicioso, retroalimentándose los
estereotipos sociales.
En definitiva, lo que impera actualmente es lo joven y bello, y por desgracia se da muy poca importancia al bienestar y la humanidad de las personas mayores, lo que va a provocar una pérdida prematura de dependencia. Y lo peor es que difícilmente estos estereotipos desaparecerán si no se trabajan desde todos los ámbitos de la sociedad, incluidos desde los medios de comunicación.
Psicòloga Imma Vidal 