El fenomen anomenat del niu buit del cicle vital familiar es produeix quan els fills marxen de casa, i es relaciona amb el conjunt de pensaments i emocions que per tal causa experimenten els pares.
Tot i que és cert que en la majoria de casos els pares reaccionen adaptant-se bé a l´abandonament de la llar per part dels fills, n’hi ha d’altres que per la pròpia personalitat, perceben, interpreten i experimenten aquests esdeveniments com a pèrdua. Aleshores, com l´estil d´afrontament que es fa és de passivitat, condueix als progenitors a un estat emocional de tristesa. Habitualment els progenitors passen una època dolenta, no es troben bé; des de que els seus fills han marxat de casa es troben sovint tristos, els enyoren molt. Però, a la vegada això implica, de per sí, canvis de rols i estils de vida en la parella.
Aquest síndrome sol afectar més a les mares, ja que pot ser que l´estat de tristesa dels pares no és degui només a la seva personalitat, sinó més aviat als rols i a la diferent i desigual posició estructural d´homes i dones que ha hagut d’assumir en el context social en que es viu. Això, pot abocar a les mares a definir la seva identitat completa en funció dels seus fills. Molts cops és la mare qui dedica la pràctica totalitat del seu temps a tenir cura dels fills, havent descuidat, a més, la relació de parella. Amb els anys els progenitors s´han anat distanciant , i quan tots els seus fills abandonen la llar, el lligam que els mantenia units s´esvaeix.
La parella, junt amb els fills, és un suport important en la vida emocional de les persones, ja que intervé també, tot i que d’una manera parcial, en la definició de la identitat i autoestima d’un mateix, aportant un dels rols socials de la persona, doncs és una essencial i constant font d’interacció.
Tot això pot venir agreujat pel fet que els pares estiguin ben entrada la maduresa; és probable que es trobi, sobretot la mare, vivint una etapa de grans canvis físics propis de la vida d’una dona: l’aparició de la menopausa que ja de per sí pot veure´s com quelcom negatiu en tant en quant és considerada com a pèrdua d´atractiu sexual i de fertilitat, que en la nostra cultura són signes de joventut. A més els símptomes físics derivats dels canvis hormonals que hi ocorren, poden afectar de per sí al sistema nerviós provocant fluctuacions de l´estat d’ànim amb tendència a la tristesa
Recomanacions que podem fer per mirar de superar aquesta situació
Cal que els progenitors visquin aquesta etapa com una etapa alliberadora de gran privacitat, en el sentit que els hi ofereix una oportunitat per retrobar-se amb la seva parella. Cal que redefineixin els seus interessos i metes, per tal de salvar la distància que els separa. El suport de la parella farà que millorin la seva percepció i adaptació a la nova situació familiar. En aquest sentit, doncs, caldrà que augmentin les demostracions d´afecte un en vers l’altre, evitant les interaccions de caràcter potencialment conflictiu, usant un estil de comunicació més positiu i mantenint una vida sexual activa amb ajut de mecanismes compensatoris si cal (lubricants…)
Buscar feina o fer activitats de lleure, doncs els rols fora de la família , tal com els relacionats amb el món laboral, proporcionen altres fonts de satisfacció i benestar que redunden en l´autoconcepte i autoestima; i ajuden a esmorteir els reptes de la maduresa, així com els moments difícils que suposa l´haver construït un projecte de vida sobre la base d´una família regular. A més,els moments de lleure (temps alliberat i alliberador ), són un factor molt relacionat amb la qualitat de vida, la salut mental, el benestar i el desenvolupament personal. Per exemple pràctica d’exercici, llegir…o encara millor si són activitats conjuntes amb la parella (perquè ajudaran a augmentar el vincle d’unió) com anar al cine, passejar, sopar, veure espectacles…; tot això tindrà repercussions psicològiques positives per ambdós progenitors, aportant-els-hi, entre d’altres coses, felicitat.
Continuar mantenint relacions pròximes amb els fills, prestant-los qualsevol ajuda quan ho necessitin; farà que no es sentin tan tristos, doncs ho valoraran positivament. Els hi reportarà una gran font de gratificació emocional el pensar que ha acomplert satisfactòriament amb la funció de criar i educar fills responsables i amb autonomia, però que compten encara amb ells, ja que els vincles afectius establerts es continuaran mantenint forts
Psicòloga Imma Vidal 