El model de gènere tradicional està basat en la desigualtat amb un clar predomini de la masculinitat front la feminitat, l´inici del qual es remunta a l´època de l´Antiga Grècia on s’instaurà un sistema patriarcal en que tant sols l´home tenia drets de ciutadà, i que s´ha transmès i ha perdurat fins els nostres dies.
Això ha sigut així perquè dins de cada gènere no tant sols s´hi aglutinen atributs, rols, interessos i actituds, estereotípicament assignats, sinó que en cada societat hi ha predomini d’un conjunt de creences i expectatives que serveixen per construir i estructurar les relacions interpersonals jugant un paper molt important en la interacció social.
Aquest patriarcat del que parlem, entès com un sistema ideològic, ha servit per ordenar i classificar el món de forma desigual entre homes i dones, sota uns principis de jerarquia i de subordinació, els quals s´han fet presents en totes les estructures organitzatives de la societat, fent a més que tots els espais es dividissin en dos àmbits: el masculí i el femení.
És en aquest context, així estructurat i organitzat, que cada individu en funció del seu sexe ocupa una determinada posició o rol, de manera que li comporta l´associació d’unes responsabilitats així com d’uns privilegis.
Al llarg del desenvolupament de la societat els individus han anat aprenent , a través dels processos de socialització, el comportament que cada u ha s´assumir segons sigui home o dona.
Aquesta diferenciació que avarca normes de comportament, actituds, valors, tasques, etc., i on allò que és femení s´ha de supeditar a allò que és masculí, transcendeix a totes les esferes de la vida i provoca una relació de poder on l´home és el dominant mentre que la dona, és discriminada i el seu paper i tasques, es veuen devaluades socialment.
Així l´home serà vist com el que treballa fora de casa i manté a la família, mentre que la dona desenvolupa un rol reproductor, de manera que han procrear i donar descendència a l´home tot tenint cura de les seves possessions, d’elles mateixes i dels seus fills. La dona, per tant, tradicionalment ha sigut relegada a l´àmbit domèstic, i l´home era el que mantenia un vincle amb l´exterior del sistema familiar.
Ara bé, aquesta diferenciació de normes i valors no afecta solament a la dona, sinó que l’home també és víctima de las expectatives socials que es tenen sobre el seu comportament que s´espera mostri amb fortalesa, valentia, control emocional i independència, entre d’altres coses.
Són mil·lennis, doncs, en que primer la religió però desprès la ciència, insistiran en la inferioritat mental i moral de la dona, com conseqüència de la seva inferioritat física.
La ciència s´anirà construint amb l´home com mesura de totes les coses. I aquesta jerarquització del sistema de gènere en que tot el masculí controla la societat i que tot el femení hi està subordinat, es mantindrà fins ben entrats els nostres dies, a través de la cultura, la religió, les costums, etc., que han anat transmetent els valors i la informació de gènere vàlida a cada context, mitjançant estereotips i rols, que al ser normatius marquen el paper i conductes que han d´assumir els diferents sexes a la societat.
Com aquests estereotips i rols responen a la desitjabilitat social, determinen conductes esperades i proporcionen formes d´actuar, totes elles contribuiran a perpetuar el sistema jerarquitzat i farà que sigui molt difícil que altres models de gènere més igualitaris s´imposin
Així doncs podem entendre que malgrat que legislativament actualment estigui acceptada la igualtat entre gèneres, en molts camps estaran encara molt arrelades les desigualtats
Així per exemple, podem veure com en l´àmbit familiar, encara avui la majoria de dones són les que s´encarreguen de dur la casa, de l´educació dels fills, de fer-los-hi fer els deures…tot i sí que és cert que cada cop els pares s´involucren més en aquestes tasques, abans proscrites per ells. O si considerem altres àmbits, tal com pot ser el polític trobem molt poques dones desenvolupant càrrecs polítics d´’mportància, de manera que podem dir que les dones estan numèricament infrarepresentades tant en les institucions polítiques representatives, com en la presa de decisions.
A més, segueix sense haver-hi una assimilació en la política de salaris entre homes i dones (els homes per terme mig cobren més), però fins i tot a igualtat de càrrec trobem una desigual i inferior retribució salarial en les dones; o és també evident, la major dificultat que tenen per accedir a llocs de prestigi, que clàssicament han estat relegats als homes, o sense anar més lluny, ens trobem amb feines que estan ocupades majoritàriament (infermeria o dones de la neteja-dones) o minoritàriament (pilots aviació-homes) per un sexe o l´altre.
O fins i tot trobem desigualtats des de l´àmbit econòmic on les estructures jurídiques limiten o restringeixen el dret de propietat i/o herència. Potser no sigui el cas del nostre context, però un extrem seria el d´aquelles dones que per la seva cultura es veuen excloses de l´àmbit educatiu.
Àdhuc des de l´àmbit dels mitjans de comunicació (que recordem tenen un important paper com agents de socialització) veiem clarament diferenciats els dos sexes: dona cosificada i usada com reclam publicitari, i home desenvolupant un rol caracteritzat per l’èxit,… (pensem en els anuncis de cotxes (sinònim de poder i èxit) on sembla que també et venguin una dona per exemple,…) I el pitjor de tot, les pròpies ideologies de la desigualtat de gènere que els mateixos rols que sense adonar-nos anem desenvolupant i van reforçant i perpetuant aquestes desigualtats, i que fa que sigui tan difícil de lluitar contra elles (àmbit simbòlic)
Psicòloga Imma Vidal 