Es miri per on es miri sóc catalana. Si investigo en les meves arrels tant sols trobo persones originàries de Catalunya. El meu pare, així com a la vegada tots aquells ascendents fins on he pogut arribar a esbrinar, eren catalans i vivien a un poble de Tarragona (La Riera) que és on jo em vaig criar. El mateix que la meva mare i tots els seus ancestres als quals he pogut igualment arribar fent tot d´indagacions. Per tant el sentir-me 100 %catalana seria un tret de la meva identitat. De fet, aquest és un fet que ja me n´orgullia de petita, doncs quan jugàvem amb les amigues a fer l´arbre genealògic de cadascuna, era la única que no tenia cap avantpassat forani.
Així és que comparteixo amb uns 6 milions de persones una mateixa terra, tot i que potser tant sols el 75% deuen parlar el català, com jo, i encara un percentatge més petit tenen els seus antecessors originaris a Catalunya
A més, com la majoria de catalans professo el catolicisme, però tant sols amb aproximadament la meitat de la població comparteixo la meva feminitat, i només amb certa part d´aquesta que sóc picòloga. Si anéssim acotant més les meves pertinences veuria com sóc un Ens únic, irrepetible, tot i que inicialment semblava que tenia molts trets en comú amb els meu coetanis (llengua, país…). Per molt que originàriament cada poble siguem molt semblants, queda constatat, doncs, que no tots els humans som iguals, sinó que “ la vida és creadora de diferencies” i es pot dir que cadascú és un cas particular (Maalouf,1999)
De fet, Maalouf critica en certa manera que prevalgui la identitat tribal, així com la identitat relegada a una sola pertinença, perquè diu que torna als homes intolerants, autoritaris i de vegades homicides. Pot semblar en un principi que la seva postura sigui l´adoptada per Barth en el seu concepte d´etnicitat, perquè considera els processos d´autocategorització-categorització dels altres. Segons quina sigui l´adscridció ètnica, segons Barth (1976,Los grupos étnicos y sus fronteras), les interaccions socials seran molt diferents, tot i que aquest ho inclou en uns processos d´interació social molt més amplis del que fa Maalouf que està sent més particularista. Però, si Maalouf parla de la dualitat nosaltres/ells és com una manera de fer entendre que tant sols compartint i sent tolerants amb la cultura de l´altre trobarem que la nostra també ho és i s´enriqueix. Per tant per aquest autor l´adscripció ètnica no serà tant sols pel simple fet d´on hagi tingut lloc el naixement, sinó que intervindran altres factors o circumstàncies contextuals.
Com Maalouf diu els “elements de la nostra identitat al néixer no són gaire nombrosos (sexe, color…) de fet aquesta es va construint i transformant al llarg de l´existència (1999) , i en això hi té un gran paper el context o entorn social i cultural, ja que malgrat que aquest no determini aquells elements innats, com seria el néixer home o dona, si que determinarà “el sentit que tenen en aquella cultura concreta. Per tant segons aquest autor no tindria sentit de parlar d´una pertinença única quan són molts els factors que ens determinen” . Tal i com ja he comentat, per Maalouf la identitat és múltiple en tan en quant hi ha una jerarquia d´elements que constitueixen la identitat de cadascú, que poden anar canviant segons el context i el moment,; per tant com el mateix Maalouf comenta (Les identitats que maten, 1999) els mecanismes de la identitat tenen una gran complexitat
Tot això podríem considerar-ho molt proper a la consideració de lligams primordials, com són la família, tradició o llinatge…, que fa Geertz (2000), ja que segons aquest autor aquests són interpretats des d´un punt de vista simbòlic com donats pels membres d´una comunitat.
Retornant al que deiem abans, no estaria tant clar si el que influeix més en la identitat és la cultura o el grup ètnic al que es pertany, fent això que puguem establir una certa relació bidireccional entre cultura-grup étnic. Així doncs, segons Maalouf per un fet accidental o una coincidència fortuïta, pot ser que pesi més en el nostre sentiment d´identitat que no pas la pertinença a una herència mil·lenària” , per tant probablement estaríem més en front un concepte d´identitat cultural, doncs com ja he comentat per ell té una gran importància el context, i segons aquest sigui els sentiments d´identitat podran ser uns o altres ( cas d´un serbi i musulmana que mai no tindran les mateixes percepcions de fe, pàtria després del casament)
Tot i que cal dir, també, que els individus s´adscriuen a una determinada identitat depenent de si els reporten beneficis o no, i seran el joc de relaccions de poder el que definirà si quelcom és desviat o no.
Psicòloga Imma Vidal 