Etiqueta: psicologia diferencial

Desigualtat de gènere i llenguatge: un estudi profund

per Imma Vidal, posted in Lenguaje

Des sempre, la desigualtat de gènere existent entre homes i dones es fa extensible a tots els nivells, àdhuc al llenguatge.

L´estudi de la diferència sexual amb les llengües va començar amb Frazer (1900), el qual postulà que l´estudi del gènere gramatical i les diferències lingüístiques vinculades al sexe guardaven una relació de naturalesa històrica.

Tot i que homes i dones fan servir la mateixa llengua, la seva parla presenta diferències tal qual un perllongament de la desigualtat existent entre els gèneres en el terreny físic i moral, i que es manifesten en la pronunciació, la sintaxi i el vocabulari.

Però a partir del segle XX, tot això no és vist, tant sols, com una conseqüència de les estructures socials, culturals i psíquiques, sinó que passa a convertir-se’n en la causa mateixa.

Sabem que la llengua materna influeix en la manera que tenim d’observar i aprehendre el medi que ens envolta, ja que tots els objectes que poblen la nostra consciència (que són aprehesos des d’una vessant bipolar, on un dels pols de cada classificació se´l dota de significat positiu) es construeixen mitjançant el llenguatge, i més concretament mitjançant els sistemes coherents de representació anomenats discursos.

Ara bé, la divisió per gèneres del treball ha col·locat tradicionalment a les dones en l’interior i als homes en l´exterior de manera que ha derivat un discurs privat (informal) i un altre de públic (formal o informal però que té la finalitat d’intercanviar informació, sent les persones de sexe masculí socialitzats en aquest tipus de discurs des de la infància).

Cal dir a més que, a la pràctica, tota conversa mixta és portada a terme mitjançant un llenguatge unisex en que les dones s’adeqüen al llenguatge masculí

Des de la Psicologia diferencial del llenguatge es veu que la diferència entre gèneres no té una base biològica, i des de la perspectiva del sexe-gènere veiem com la feminitat sempre queda al costat d’allò que és negatiu. Per tant amb el pensament conceptual que deriva de la llengua mateixa, aquesta polaritat actuaria com un reforç de les ensenyances, les interaccions socials i els comportaments tradicionalment assignats a cada gènere, dificultant a la seva vegada qualsevol procés de canvi.

En aquest sentit, podem afirmar que hi ha discursos que gaudeixen d’una gran acceptació i assoleixen la categoria de veritat dictada pel sentit comú perquè serveixen els interessos de grups socials relativament poderosos (com ha estat considerat el sexe masculí) i així per exemple els discursos dominants sobre la feminitat servirien per a mantenir aquest desequilibri. Per tant, és evident que els discursos tenen molt a veure amb l´organització i el funcionament de la societat.

Per altra banda, la parla té com a referent un codi lingüístic comunament establert i acceptat per tota la societat, però es subdivideix en dos codis o dues categories de parla diferent (codi elaborat i restringit).

Aleshores, es podria assimilar la diferència entre els gèneres a nivell del llenguatge emprat, i parlar de “sexolecto” com el llenguatge usat per les dones, com a conseqüència del rol sexual que els hi ha tocat desenvolupar al llarg del temps i que les ha col·locat en una situació de subordinació. Aquest seria un llenguatge menys elaborat, amb un ús més gran d’eufemismes, A més, segurament per la seva posició subordinada, ha fet que històricament les dones estiguin més interessades per la interacció personal i els sentiments que no pas en l´anàlisi dels fets externs, fent que el seu llenguatge es caracteritzi per tenir unes regles de cortesia més marcades (i si no en fan ús en són criticades, a diferència dels homes pels quals és una qualitat afegida), sent a la vegada aquests discursos d’una gran loquacitat, però a la vegada, amb continguts més banals També es poden observar diferències vers els homes, en quan al menor percentatge d’interrupcions que fan en converses mixtes ( en homes, en canvi, això denota ostentació de poder), més rapidesa en la pronunciació o un ús de l´entonació més baixa respecte aquells.

Però el més greu de tot és la invisibilitat de les dones en el llenguatge, ja que la categoria femenina està oculta darrera la veu masculina, de tal manera que aquesta última és usada per fer referència als éssers humans en general, tant si es tracta d’homes com de dones. El llenguatge és masculí, ha estat pensat pels homes. Per tant, el poder de les paraules i dels discursos no es troba tant sols en el vocabulari o en l´estructura sintàctica, sinó en el carisma de les persones que són capaces d’imposar un “haver de ser”, que des de la nostra perspectiva de gènere es relaciona amb els sexe masculí

Però des dels nous fenòmens psicosocioculturals que tenen lloc i que tindran la seva repercussió en el llenguatge, les dones podran pensar la seva dominació ja no com categories de percepció de l’ordre social produïdes per aquest mateix ordre, sinó des d’un vessant propi, que farà el gènere femení amb l´ús que en faci del nou llenguatge es converteixi tant en productor com en producte dels sistema social, a igual com hores d’ara passa amb el gènere masculí, cosa que a la seva vegada repercutirà en les pràctiques socials, en les tipificacions de gènere, fet que ens anirà acostant cap a la igualtat social entre homes i dones

Com es pot explicar, estudiar i predir la variabilitat del comportament?

per Imma Vidal, posted in Sin categoría

Per mesurar la variabilitat del comportament ens hem de fixar, a més del comportament observable, en els processos psíquics que el provoquen, tant a nivell cognitiu com emocional, els quals tenen lloc en l`àmbit del no observable. Per dur a terme això, caldria que parléssim de tres nivells d’anàlisi a tenir en compte:

Per una banda caldria parlar d’una variabilitat interindividual que serien aquelles diferències que observem a l´analitzar alguna dimensió concreta del comportament entre diferents individus, considerant que cada un d’ells està afectat per un dels valors possibles, dins d’un continu, d’aquella variable o dimensió. Per tant, caldria definir una variable psicològica determinada i situar-hi a cada persona tot comparant el seu comportament respecte d’altres individus, en una situació i temps determinats. Això a la vegada, serviria per descriure comportaments semblants i definir grups d’individus, tal i com veurem més endavant.

Serien per exemple: dimensions de la personalitat, i habilitats dels subjectes com ara: memòria, capacitat d’aprenentatge, capacitat de raonament abstracte o la fluïdesa verbal, creativitat, motivació, imaginació, capacitat d’autocontrol, estil d’atenció i molts d’altres com els interessos, actituds i valors… Són de fet aquelles diferències que són presents al naixement i es van desenvolupant, en major o menor mesura, al llarg del temps.

Després podríem parlar d’una variabilitat intergrupal quefaria referència a les diferències entre grups. Cal tenir en compte que tots els individus que pertanyen al grup estan afectats per un valor precís de la variable estudiada que els fa ser molt semblant entre sí, però molt diferents a altres grups. Exemples: un síndrome patològic o malaltia, com pot ser el síndrome de Down en que els individus que pertanyen al grup estan afectats per una trisomia al cromosoma 21. També ho podria ser la cultura (oriental, africana…) , la llengua materna o la inclinació sexual, d’entre altres.

Però com he comentat abans, també es poden distingir grups per la mesura d’alguna de les variables típiques de les diferències interindividuals; exemple: qualsevol atribut psicològic mesurable: memòria, atenció, percepció, ….

Per últim, podríem parlar d’unavariabilitat intraindividual que seria la que resultaria de comparar un individu amb sí mateix, i la constituirien les variacions de comportament que se’n derivin al llarg del temps i entre situacions variables. Per tant, resulten de fer comparacions temporals més àmplies de les diferències, prenent a més en consideració que aquesta variabilitat no és idèntica per tots els individus.

Aquí cal que parlem de :

Variabilitat Diacrònica que fa referència als canvis que tenen lloc en l´individu en les diferents etapes del seu cicle vital i es consideren irreversibles. Un exemple: canvi que es produeix en la memòria per l´edat. O l´equipotencialitat hemisfèrica, ja que quan naixem no hi ha una prevalença clara de cap dels dos hemisferis, sinó que l’especialització es va anant adquirint fins a l´edat adulta. També ho podrien ser el desenvolupament cognitiu , el desenvolupament operatiu de la intel·ligència

Variabilitat Sincrònica que vindria a referir-se a com es comporta o organitza un individu en relació a diferents variables psicològiques o trets en dos o més moments. Alguns exemples serien les formes de reacció a l´estrès que seria una diferència individual reversible; velocitat de processament de la informació (parcialment reversible, ja que és una variable que pot estar associada a fenòmens d´aprenentatge i/o certes malalties específiques)…

Una pregunta que ens pot venir a la ment, és com és podria constatar o mesurar empíricament tots aquests tipus de variabilitat. Fixem-nos en el cas específic de l’especialització hemisfèrica (entesa com a procés) que seria una diferència intraindividual irreversible o canvi intraindividual, amb el fi d’estudiar quin són els processos d´aprenentatge i de maduració que hi intervenen. Per estudiar aquestes diferències individuals, faríem ús del mètode correlacional, és a dir en l´observació del fenomen i posterior recollida de dades, que s´ha de fer de forma objectiva, fiable i vàlida. En el nostre cas per fer una recollida objectiva de les dades, el que faríem seria la realització de diferents proves o tests matemàtics i artístics que ens permetessin veure quines són les àrees del cervell que s´activen o, millor dit, que estan més desenvolupades a les diferents edats (estudiant de nens fins a adult que és quan s´assoleix l’especialització). I mitjançant tècniques d’anàlisi estadística analitzaríem la distribució concreta que segueix tot el seguit de dades que tenim

Dins la variabilitat intraindivudual ens trobem amb els canvis intraindividuals en que la variabilitat es relaciona amb processos evolutius que tenen lloc al llarg del cicle vital de la persona, com conseqüència de l´aprenentatge i maduració. En aquest cas (plantejament diacrònic , irreversible)la recollida de dades la faríem mitjançant un disseny longitudinal, ja que així podríem estudiar l´evolució de la variable al llarg del temps en un individu, cosa que a més ens permetrà fer generalitzacions (quina àrea cerebral és la que està més desenvolupada en el temps: la matemàtica i lògica, o la creativa i imaginativa) Ara bé en el moment que estiguéssim comparant els subjectes de la mateixa edat, però en els diferents grups, faríem ús del disseny transversal (procés sincrònics).

La tècnica d’anàlisi estadística que més ens serviria per fer l´estudi seria l´anàlisi factorial perquè així podríem veure quines múltiples variables tenen incidència en el procés d´especialització hemisfèrica i veure com hi incideixen d´una manera relativament senzilla (usant factors ), sense perdre informació.