Etiqueta: infancia

Rols de gènere a través de les joguines infantils

per Imma Vidal, posted in Desarrollo

Des del moment del naixement fins als 2 anys, les joguines van dirigides indistintament als dos sexes: tenen colors molt vistosos, llums, sons i miralls incorporats… ja que busquen desenvolupar els sentits dels nen/-es, la seva coordinació i habilitat física, la seva creativitat i fantasia …Però a partir d’aquesta etapa la cosa és molt diferent

Primera infància i edat preescolar (2 anys i mig fins a 5):

Joguines nenes: nines, ninots que imiten bebès, els quals venen equipats amb tot tipus d’accessoris tal qual una rèplica dels reals: biberons, vestits, bressols, cotxets…; estris de neteja que simulen els dels adults (escombres, aspiradors, taula de planxar), cuines, disfresses de princesa…

A les nenes se´ls hi destina aquelles joguines que estan relacionades amb la llar: les nenes jugaran a ser mares, a tenir cura de bebès, a netejar i saber dur la casa, joguines totes elles destinades a que les nenes aprenguin a desenvolupar-se bé en les tasques domèstiques

Joguines nens: cotxes, avions,.. cotxes en miniatura que els hi permet fer carreres , pilotes de tot tipus i mides, jocs de construcció, ninots (Gormitti, Ben 10, pokemons) que els permeten jugar amb els companys tot creant les seves pròpies històries amb una imaginació desbordant, disfresses de pirata ….

En aquest cas, amb els jocs de carreres de cotxes es potencia la competitivitat, amb les pilotes se´ls estimula de ben petits a fer esport (jugar a futbol, bàsquet..); amb els jocs de construcció que poden ser de tot tipus: la seva creativitat, la capacitat espacial i el domini de l´espai; amb els ninots, naus espacials, armes de tota mena, guerrers….. s´estimula la confrontació, el domini, la iniciativa, el saber prendre el control de la situació, ja que els disposa a l´acció i a la lluita

Com veiem, els jocs vinculats a un i altre sexe permeten desenvolupar qualitats ben diferents. Els rols de casetes…fomenten servir, atendre, la capacitat de posar-se en el paper de l´altre i ser més comprensiu; mentre que als nens se´ls reserven, com hem vist, activitats de competència que els permetran tenir un major control sobre el medi extern, la qual cosa és una forma molt important d´anar delimitant les normes de comportament i deixant clares les expectatives socials cap a cada sexe.

Com a partir dels quatre anys els nens estan plenament identificats amb el gènere al qual pertanyen, en funció dels rols que vegin que acompleixin els seus pares a casa, tendiran a voler jugar a unes coses o a unes altres, ja que el joc simbòlic es converteix en l´estrella d’aquesta etapa, i en ell hi juga un paper molt important en la imitació de models. Els nens i nenes reproduint les escenes quotidianes que viuen a diari, reproduiran rols socials que les persones adultes desenvolupen a la vida, de tal manera que això es torna en un aprenentatge natural i espontani dels rols socials imposats a cada sexe.

Segona infància fins pubertat.

Els jocs de les nenes cada cop és més pausat, a diferència dels nens. Segueixen desenvolupant el paper de mares com en l´etapa anterior, però ara juguen amb nines i accessoris més sofisticats (nines que es poden pintar i posar maques…); caixes per fer collars, jocs de tocador, maletins de joies, maquillatges, estris de perruqueria…Tot això predisposarà cap al rol de “feminitat” assignat a la dona, que farà que les nenes amb el joc l´aprenguin des de ben petites

Nens: Jocs d’experiments, de màgia, mecanos i de construcció molt més complexes que l’etapa anterior ( muntatges de robots…), la iniciació en el modelisme (fent avions, vaixells,…). I a partir dels nou anys fins el 12 són molt important els jocs que anticipen situacions adultes professionals, com per exemple els de química, electricitat o el microscopi

Evidentment, les joguines dissenyades pels nens permeten una major familiarització amb la tècnica. A través del joc i les joguines ells segueixen veient estimulada la seva capacitat d’iniciativa, l’audàcia, valentia o la rapidesa

Com al voltant dels 5-7 anys hi ha una rigidesa en quan a la identitat de gènere, es sol menysprear i considerar negatiu tot el que provingui o sigui típic de l´altre gènere (sobretot pels estereotips existents en la societat; això fa que sigui més cert en els nens, que mostraran un clar menyspreu per les nines, per ex.). Dels 8-11 anys presenten una certa flexibilitat de gènere, tot i que els nens sobretot, entenen que el més adaptatiu és no transgredir els àmbits respectius.

Adolescència

Etapa que van construint la seva pròpia identitat

Viuen intensament les noves tecnologies: internet, ordinadors, reproductors de música.. Estan en el món dels adults. El joc és clarament més sedentari i privat

Tot i que potser els nois han estat més interessats en els videojocs i jocs d’ordinador, cada cop més les xifres s´igualen entre els dos gèneres.

Ara el que sí és cert, és la diferència que hi ha és entre les seves preferències: els nois prefereixen fonamentalment els jocs de lluita i els d’esport, sobretot, encara que també mostren interès pels de cotxes/avions i els d’aventura. Las noies, en canvi, prefereixen els jocs d’aventures i els de taula

Aquí convindria destacar potser, que els models masculí i femení estan ja perfectament perfilats en les preferències dels gèneres de nois i noies. Però, mentre que entre les noies existeix una major diferenciació de gustos, entre els nois els gustos són més homogenis (se´ls associa en major o menor mesura a l´esport, l´aventura, la ciència ficció) Això podria ser indici del fet abans comentat, que des de ben petits no se´ls permet fer gaires transgressions cap interessos de l´altre sexe

Conclusió:

Els rols que acaben adquirint nens i nenes es transmeten culturalment. Una dona se suposa ha de ser intuïtiva, pacient, reflexiva, més o menys inestable emocionalment…Un home, en canvi, ha de ser atlètic, impulsiu, guanyador, dominador, segur de sí mateix

Les joguines són un objecte de transmissió cultural i aleshores, la divisió que d’elles es fa entre nens i nenes, contribueix a perpetuar els papers que la nostra societat ha atribuït tradicionalment a l´home i a la dona, ja que a través de les joguines nens i nenes aprenen a anticipar comportaments que tindran lloc en el futur, en la seva vida adulta (La patent divisió de les joguines corre paral·lela a una divisió sexual del treball).

Assajant un i altra cop, a través del joc van interioritzant el rol sexual que tradicionalment els identifica, d’acord amb les expectatives de les persones que els envolten, ja que els nens i les nenes van construint la seva identitat de gènere segons la cultura imperant i , pràcticament sempre per imitació dels models més propers

Si la nostra societat no estigués marcada per estereotips i rols de gènere els nens i nenes podrien jugar amb les mateixes coses durant molt de temps, doncs les joguines en sí mateixes no són sexistes, un nen i una nena s´ho poden passar bé jugant a nines, de la mateixa manera que una nena pot gaudir i emocionar-se molt amb una carrera de cotxes autodirigits Ara bé, transformem els jocs en sexistes a partir del moment que no permetent que el nen o nena jugui amb tal o qual cosa perquè es considera pertanyent i propi de l’altre gènere .

Influència del Component històric en el desenvolupament de l’ésser humà

per Imma Vidal, posted in Intervención social

Vigotski planteja el desenvolupament humà (configuració del psiquisme de la persona) com la configuració que es porta a terme dins la relació social o sigui, gràcies a la mediació de les persones que l’envolten i condicionat pel context històric del moment. Considera que el desenvolupament ontogènic(individual) és el resultat del desenvolupament grupal o filogenètic (de l’espècie),per tant, aquest estarà condicionat per la cultura en la que es trobin immersos.

Cada cultura, i això també ho fem extensible a cada època, té un sistema propi de significacions en quant a criança dels fills, socialització i educació es refereix. Això farà que segons les representacions socials de la primera infància que es tinguin en cada societat i en cada família es desenvoluparan uns patrons d´actuació diferents, que es faran patents en el desenvolupament social, afectiu i cognitiu d´aquests.

A més, el desenvolupament mental és part dels processos d’aprenentatge de la llengua i dels raonaments.  Aquestes capacitats es porten a terme a través de la interacció amb els altres, especialment amb els pares, i es produeix a través d’un procés d’internalització, que són les activitats socials dels nens que es desenvolupen per a convertir-se en processos mentals.

A partir d’aquí, el context històric actual no té res a veure amb el de fa uns anys. Abans l’educació es basava més en l’autoritarisme, en la sensació de por i de respecte cap als pares des d’una besant més intransigent, amb unes normes morals i de comportament molt més rígides, la interiorització de les quals afectava el desenvolupament del jo (identitat). En el cas de pares grans, tot això encara es veuria més incrementat.

 La societat d’ara és més oberta,activa i tolerant, les relacions de pares i fills són més de tu a tu, hi ha més comunicació,més interès per a saber les inquietuds dels fills,per a saber com estan i com es senten. La dedicació de les famílies i l’interès per a compartir les activitats dels fills ha augmentat i això ha propiciat que també tinguin més possibilitats d’obertura.

En aquest tema creiem que seria interessant l’aplicació de la teoria dels sistemes desenvolupada per Bronfenbrenner, on la influència dels diferents àmbits (microsistemes)en els quals es moguin els pares i l’infant ,llocs on teixeixin les seves relacions i desenvolupin els seus rols(perspectiva ecològica),determinaran un context social i històric més obert o més tancat.

La cultura occidental té un procés de socialització i alhora de relació molt actiu des que l’infant és petit. Per a posar un exemple, podem parlar de l’escola, primer lloc (a no ser que hagin anat a la llar d’infants)on s’iniciarà la xarxa de relacions del menut i de la seva família amb el que això comporta dins la vida social. Aquest primer pas d’un microsistema (família)a un altre(escola)s’anomena transició ecològica i aquesta serà potencialment positiva ja que serà el camí inductor cap al procés d’una major formació personal tant de la família com de l’infant(desenvolupament ontogènic).

 Actualment,l’actitud dels pares i la relació fora i dins l’àmbit familiar difereix molt d’uns anys enrere. La conversa i la comunicació arriba a ser una necessitat per a les dues bandes, situació impensable en la majoria de casos fa uns anys on tot es feia perque si .

Tot i que no sempre es pot generalitzar,els pares d’avui dia es mantenen joves durant més temps tant a nivell físic com a nivell mental. Si a això hi afegim que els pares grans es plantegin l’educació del seu fill dins la dinàmica social actual com una forma de relacionar-se amb l’exterior, com una obertura recíproca del nucli familiar, considerem que l’efecte de la seva edat dins el component històric actual no ha de diferir del model familiar de pares joves.